Sant Pere de Ripoll
Sant Pere de Ripoll és una església situada a la mateixa plaça que el monestir de Santa Maria de Ripoll, al municipi de Ripoll (Ripollès).[1] Ha estat declarada com a bé cultural d'interès local.[2]
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Església  | ||||||
| Construcció | XI, XVI, XIX | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Romànic, gòtic tardà | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Ripoll | ||||||
| Localització | Pl. Abat Oliba. Ripoll (Ripollès) | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 4165 | ||||||
| |||||||
,_angle_sud-oest.jpg)
Història modifica
La parròquia de Sant Pere fou consagrada l'any 880.[1] Deu anys més tard el temple fou ampliat i va ser consagrat de nou, pel bisbe Gotmar de Vic.[1] Era el temple parroquial, destinat als feligresos que vivien prop del monestir.[1] D'estil romànic, aprofità parts de l'antic edifici preromànic.
,_amb_la_capella_de_la_Congregaci%C3%B3.jpg)
En el segle xi es va refer l'edifici, amb una planta de tres naus acabades en tres absis semicirculars.[1] Aquest temple va perdurar fins a finals del segle xvi o principis del xvii, quan es va reformar completament el seu interior.[1] En el segle xiv, es van construir torres i els murs de migjorn i de tramuntana, que formaven part de les defenses del monestir, fet que alterà l'estructura del temple.[1] A finals del segle xvii es va construir la capella de la Congregació, beneïda l'any 1704.[1] Durant la invasió francesa el temple fou saquejat i destruït parcialment. L'any 1860 es van arreglar els danys, es va construir el pòrtic d'entrada i es va ampliar el presbiteri.[1]
En 1893, quan fou restaurat el monestir de Santa Maria de Ripoll, es va traslladar la parròquia a l'església del monestir i el temple de Sant Pere passà a ser secundari.[1] La presència del Monestir condicionà qualsevol intervenció al seu entorn. Per això, l'actuació de l'arquitecte Josep Maria Pericas fou molt discreta en deixar la façana de l'església en segon pla i conservant l'opacitat del mur que tanca la plaça.[2] En 1936 el temple va ser profanat i els seus retaules destruïts. Posteriorment no es va restablir el culte i des d'aleshores s'utilitza amb fins culturals. L'edifici fou remodelat per tal d'allotjar el Museu Etnogràfic de Ripoll, modificant encara més la seva fisonomia externa.[1]
És destacable l'escala helicoidal de volta de rajola amb coronament ceràmic amb què s'accedeix a la planta destinada a l'arxiu-museu.[2]
Un cop traslladat el museu a l'edifici veí de Can Budallés, el 2013 a Sant Pere es va obrir el Centre d’Interpretació, impulsat pel Consorci Ripollès Desenvolupament en el marc del projecte Terra de Comtes i Abats. Es tracta d'un equipament que té com a missió explicar la història del monestir de Ripoll des de la fundació fins a l’actualitat, amb què es complementa la visita a l'església monàstica i el seu claustre. Està situat a la capella de la Congregació de la Immaculada Concepció, un edifici construït al segle xvii, annex a l'església de Sant Pere, al costat del mateix monestir de Santa Maria.[3]
Referències modifica
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 artmedieval.net, Sant Pere de Ripoll
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Sant Pere de Ripoll». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 maig 2012].
- ↑ «Centre d'Interpretació i església de Sant Pere de Ripoll». FestaCatalunya. [Consulta: 21 gener 2022].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere de Ripoll |
- Sant Pere de Ripoll[Enllaç no actiu], fitxa del catàleg de l'Ajuntament
