En resten un absis i dues absidioles. L'absidiola del costat sud és gairebé sencera, amb bandes, arcuacions llombardes i una finestra; la nord és truncada; l'absis també té bandes i arcuacions. S'aprofità com a capella, coberta amb nerviacions gòtiques fetes els segles XIV o XV.[1]
Segons Junyent (CR 1), l'església era d'una nau i creuer (més els susdits absis) i aquesta és l'única part conservada.[1] Afegeix que té una volta central refeta en ogiva, potser substituint una cúpula o la volta de canó anterior.[1]
Fou erigida per Guillem d'Oló o de Mediona (mort el 1032) i la manca de poblament d'aquest sector feu que no fos acabada l'obra. No tenía ja culte a mitjan segle xix i avui és una barraca de camp.[1]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Sant Pere de l'Erm». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 agost 2014].
