Sant Romà d'Useu
Sant Romà d'Useu és l'església del poble d'Useu, de l'antic terme municipal de Baén. Actualment l'edifici pertany al Baix Pallars (Pallars Sobirà) inclosa i forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una església edificada al segle xviii, com a substituta de la vella església romànica de Sant Romà, que entrà en desús a partir d'aquell moment.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | segle xviii | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Altitud | 847,7 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Baix Pallars (Pallars Sobirà) | |||
| Localització | Useu | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 25425 | |||
Petita església de planta rectangular. La capçalera és orientada a ponent. La façana amb la porta d'entrada està situada als peus de la nau, a orient, en el mur perpendicular al pinyó de la coberta de teula a dues aigües, al centre de la qual s'aixeca l'espadanya d'un sol ull amb arc de forma lleugerament ferrada. L'arc de la senzilla porta és rebaixat. Per damunt d'aquesta s'obre un petit òcul. L'aparell dels murs és de pedra de petita mida i irregular, travada amb morter.[1]
Referències modifica
- ↑ «Sant Romà d'Useu». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 juliol 2017].
Bibliografia modifica
- DALMAU i Argemir, Delfí: Campanars parroquials de torre de Catalunya, pàgs. 725-726. Lliçà de Vall, 2014. pdf.
- Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7.
- MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. XV, pàg. 671. Madrid: Imprenta del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de D. Pascual Madoz, 1849. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Baén». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.