Sant Vicenç d'Alins
Sant Vicenç d'Alins és l'església parroquial, romànica, de la vila d'Alins, en el terme municipal del mateix nom, a la comarca del Pallars Sobirà.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | En bon estat d'ús | |||
| Altitud | 1.047,7 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alins (Pallars Sobirà) | |||
| Localització | Alins | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 30 octubre 2001 | |||
| Id. IPAC | 21020 | |||
| Activitat | ||||
| Categoria | Església parroquial, agrupada a Santa Maria de Ribera de Cardós | |||
| Diòcesi | Urgell, arxiprestat del Pallars Sobirà | |||
| Festivitat | Sant Vicenç | |||
Està situada a ponent del centre de la població, al costat de la Plaça Major del poble, a ponent de la carretera L-510.
Documentada des del 1055, Elins, es repeteixen esments de Sant Vicenç d'Alins el 1088 (l'església de Sant Vicenç in villa que vocant Elinse) i el 1090 (la parròquia de Sant Vicenç d'Helinsi). A partir de la baixa edat mitjana consta dins del deganat de Cardós, i l'any 1758 consta amb dues capelles públiques, les de Sant Martí i Sant Quiri.
És una església romànica molt modificada. De l'època romànica queda el campanar, de planta quadrada, amb arcuacions simples a la part inferior, amb una finestra espitllerada i aparell que deixa veure unes formes constructives del segle xi, com carreus irregulars. La resta del temple és pràcticament tot d'època barroca.
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Vicenç d'Alins |
- Adell i Gisbert, Joan-Albert; Bolòs i Masclans, Jordi; Cases i Loscos, Maria-Lluïsa [et al.]. «Sant Vicenç d'Alins de Vallferrera». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7.
- Buron, Vicenç. Esglésies i castells romànics del Pirineu català i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca, 10). Pàg. 235. ISBN 84-88294-28-X.
- Camp i Permanyer, Joan. Alt Pallars: Esglésies, ermites i pistes de muntanya. Barcelona: Club Excursionista Pirenaic, 1987. Pàg. 41.
- Gavín, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). Pàg. 17. PSob, 1. ISBN 84-85180-25-9.
- Pladevall, Antoni; Castilló, Arcadi. «Alins». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). Pàg. 82. ISBN 84-85194-47-0.