Està situada al nucli de Falgons, sobre un turó, al costat d'un gran casal. Es tracta d'un temple romànic format per una sola nau i una capçalera amb absis semicircular, que presenta una cornisa que ha quedat centrada en el mur pel sobrealçament del conjunt. La part original té paraments amb carreus ben tallats i la resta és de maçoneria. A l'interior, la nau és coberta amb volta de canó apuntada construïda amb plec de llibre i l'absis presenta quart de volta. A banda i banda de la nau s'hi afegiren capelles de planta quadrada i al segle xviii el campanar de secció quadrada i teulada de dues vessants. A la banda oest hi havia una porta dovellada d'arc de mig punt, que en la restauració fou incorporada a la banda sud, amb un porxo de protecció.[1]
Les primeres notícies del lloc daten del 947. L'església surt esmentada en les butlles d'Urbà II (1096) I Alexandre III (1175).[1] L'any 1363 consta en una visita pastoral, que l'església es trobava amb deficiències importants a les cobertes. Hi havia dos altars, un de sant Miquel i l'altre dedicat santa Maria.[1]
↑ 1,01,11,2«Sant Vicenç de Falgons». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 octubre 2016].
.jpg)
