Santa Llúcia de Renau és una església al municipi de Renau (Tarragonès) protegit com a bé cultural d'interès local.En ella es conserva una imatge de la Mare de Déu del Lloret, reproducció de la talla gòtica provinent del Santuari de Mare de Déu del Lloret.[1] La pintura de l'interior sembla l'original.[1] S'hi conserva una creu processional de plata (potser la documentada a Peralta el 1677) del segle XVI-XVII.[1] La primera capella del costat de l'epístola guarda una Mare de Déu del Roser del segle XVI-XVII, utilitzada per portar en processó.[1]
Aquesta església té una nau i dues capelles laterals. La central està coberta amb volta de canó (amb arcs torals i llunetes) que recolza sobre una cornisa clàssica, trencada només al fons del presbiteri (que ocupava, fins al 1936, un retaule de Bonifàs) poligonal, cobert amb volta de quart d'esfera amb llunetes.[1] Als peus de la nau hi ha un cor elevat sobre un arc escarser.[1] La façana, molt simple, està centrada per una porta amb llinda, una petita rosassa i un ull de bou.[1] Al costat esquerre, s'alça el petit campanar, quadrangular, potser posterior (1858 ?).[1]
L'actual església de Renau (1749-1756), substituí una d'anterior, que no se sap si era al mateix indret.[1] Un acord de 1746, per fer l'església més gran, fa pensar que l'edifici actual podria ser una ampliació del vell. A les despeses de l'obra, hi contribuïren els veïns i el senyor comanador.[1] Abans de 1936, l'església de Renau tenia un retaule major (1768-71), dedicat a Santa Llúcia, obra de Francesc Bonifàs, i tres més laterals -del Roser (1790), de Sant Cristòfor i Sant Isidre (1768-71) i de la Puríssima (segle XVIII)- del mateix autor.[1] Un altre altar lateral -amb les Ànimes del Purgatori i de la Mare de Déu del Carme (1768)- era obra de Josep Valls de Tarragona.[1]
