Santa Margarida de Navès
Santa Margarida de Navès és l'església parroquial[1] del nucli de Navès que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de Navès (Solsonès).
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església i església parroquial  | |||
| Construcció | segle XVII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Altitud | 609 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Navès (Solsonès) | |||
| Localització | C-26 Ctra. Berga km 117 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 17381 | |||
Descripció modifica
Església edificada juntament amb la rectoria damunt d'un cementiri preromànic i sobre unes sitges, que hom suposa ibèriques. S'han aprofitat murs de la primitiva església romànica. A l'interior de la rectoria, al corredor de comunicació d'aquesta amb l'església, encara es poden veure alguns arcs i finestres romàniques tapiades.
L'actual església fou construïda al segle xvii, d'estil neoclàssic rural. Té planta rectangular, coberta a dos vessants i és d'una sola nau. A l'interior, es poden veure restes dels antics murs. La façana és senzilla, amb llinda de pedra a la porta i un petit rosetó al damunt. Té un esvelt campanar de tres cossos, rematat per una barana de pedra. El parament és de pedres irregulars amb morter, excepte a les cantonades que són de pedra picada i escairats.[2]
Història modifica
L'origen de la primitiva església és molt antic i consta en documents que l'any 1103 ja fou cedida, juntament amb el castell i l'església de Sant Andreu, a la canònica de Solsona, per Ramon Miró.[2]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Margarida de Navès |
- ↑ «NAVÈS, Santa Margarida». Parròquies. Bisbat de Solsona. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015. [Consulta: 22 setembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Santa Margarida de Navès». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2014].