Santa Maria de Brullà

Santa Maria de Brullà és l'església parroquial, romànica, del poble rossellonès de Brullà, a la Catalunya del Nord.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Santa Maria de Brullà
Imatge
EpònimVerge Maria Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia parroquial
Primera menció escrita959
Construcciósegle xii - 
Úsesglésia Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aVerge Maria Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicRomànic
Altitud41 m Modifica el valor a Wikidata
PlantaNau única, absis semicircular.
PortalA migdia, de mitjan segle xii
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBrullà (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 33′ 58″ N, 2° 54′ 15″ E / 42.566°N,2.9041°E / 42.566; 2.9041
Monument històric catalogat
Data20 novembre 1972
IdentificadorPA00103973
Activitat
DiòcesiElna - Perpinyà
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
La portalada de migdia

És a l'extrem de llevant de la vella cellera[1] de Brullà, de la qual sorgí el poble.

Està documentada des del 959, tot i que l'obra romànica conservada és del segle xii.

L'edifici modifica

Es tracta d'una església romànica que ha respectat molt el seu aspecte original. D'una sola nau amb una capçalera trevolada, formada per un absis central semicircular força ample i dues absidioles semicirculars més petites, encarades, de forma que formen transsepte amb l'absis principal. La nau està dividida en cinc trams, amb arcs torals que sostenen i reforcen la volta de canó. La façana està coronada per un campanar d'espadanya.

A la façana de migdia hi ha un bell portal de marbre, mostra dels tallers d'escultura romànica del Rosselló. Té una arquivolta decorada, amb una motllura cilíndrica a l'interior, decorada amb motius vegetals geomètrics, com l'arquivolta. A banda i banda, dos capitells amb impostes, decorats amb grifons i lleons. És de mitjan segle xii, i pertany al mateix taller del Mestre de Serrabona i de la tribuna de Cuixà.

Detalls diversos de l'església
     
Absis principal Façana occidental i espadanya Façana meridional
 
Capitell esquerre, entrant a l'església
 
Capitell dret, entrant a l'església

L'església conserva una marededéu de tradició romànica, però ja pertanyent al segle xiv, i a la sagristia, dues taules del segle xvi que representen la vida de Jesucrist.

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Brullà
  • Gavín, Josep M. «Ros 40. Santa Maria de Brullà». A: Inventari d'esglésies 3** Capcir-Cerdanya-Conflent-Vallespir-Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies). ISBN 84-85180-13-5. 
  • Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003, p. 334. ISBN 978-2-8599-8244-7. 
  • Ponsich, Pere. «Brullà: Santa Maria de Brullà». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències modifica