Santa Maria de Gràcia de la Granadella
Santa Maria de Gràcia de la Granadella és una obra del municipi de la Granadella (Garrigues) declarada bé cultural d'interès nacional.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | segle xviii | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca | |||
| Altitud | 527 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Granadella (Garrigues) | |||
| Localització | Pl. de la Vila, 14 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 4284-MH-EN | |||
| Id. IPAC | 390 | |||
| Activitat | ||||
| Religió | catolicisme | |||
Descripció modifica
És un edifici de tres naus i cúpula sobre el creuer i presbiteri quadrat. L'interior era sumptuosament decorat amb pintures murals i diversos retaules barrocs, entre ells el de St. Ignasi, obra de l'escultor Lluís Bonifaç i Massó. Però tot plegat desaparegué el 1936, i actualment el que ens dona mesura de l'ambició del projecte és la imatge emfàtica dels volums exteriors, especialment del cimbori, el campanar i la façana. El cimbori té una alta llanterna decorada amb volutes a manera de contrafort, coronades amb pinacles. El campanar, molt alt, és situat a un flanc de la façana, als peus de la nau dreta. És format per tres cossos, els dos superiors de secció vuitavada en què alternen finestres de mig punt amb pilastres adossades a les cantoneres, sota una coberta de caràcter centreeuropeu.[1]
La façana, finalment, és dividida en tres cossos per pilastres adossades, amb un coronament ondulat que recorda la tipologia de St. Felip Neri de Barcelona o de St. Celoni. La porta d'arc rebaixat, que s'hi accedeix per una escalinata, és flanquejada per dos parells de columnes sobre basaments amb atlants. Damunt l'entaulament que sostenen hi ha una fornícula amb un crucifix, voltada de volutes i enfilalls de fruita.[1]
Les seves dimensions, la volguda sumptuositat decorativa i el seu acurat disseny fan d'aquest temple una obra notable del darrer barroc i justifiquen que fos anomenat la catedral de les Garrigues.[1]
Història modifica
La primera referència de l'església la trobem al testament del mestre Radulf el 1187, quan cedeix part dels seus béns. El 1361 tenim documentada també una visita pastoral. Durant la primera guerra carlina fou molt malmesa.[1]
A mitjan segle xviii, en un moment de prosperitat econòmica gràcies al desenvolupament agrícola, es construí a un extrem de la població una església de nova planta, sota l'advocació del Sant Crist i Santa Maria. Aquesta és l'actual parròquia. La seva construcció s'inicià el 1764.[1]
A títol d'anècdota, podem dir que la imatge del Sant Crist del cambril de l'altar major, segons la llegenda fou trobada a una ermita al lloc de l'actual església, està molt arrelada al cor dels veïns, que sempre li han expressat una devoció especial.[2][1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Santa Maria de Gràcia de la Granadella». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 febrer 2016].
- ↑ «Goigs al Sant Crist de La Granadella». [Consulta: 2019].
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Gràcia de la Granadella |
- Castillón Cortada, Francisco; Santa Maria de Gràcia de la Granadella, 1996
- Lladonosa i Pujol, Josep; Solé i Sagarra, Josep.; Història de la Granadella, 1983
- Pladevall i Font, Antoni; Tosas i Jordà, Teresa. coord.; Les Garrigues. El Pla d'Urgell., 1999