Santa Maria de Segueró
Santa Maria de Segueró és un monument del municipi de Beuda (Garrotxa) protegit com a bé cultural d'interès local.
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Església  | ||||||
| Construcció | XII, XV, XVIII | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Romànic | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Beuda (Garrotxa) | ||||||
| Localització | Segueró. Beuda (Garrotxa) | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 9923 | ||||||
| Activitat | |||||||
| Diòcesi | bisbat de Girona (parròquia de Santa Maria de Segueró) | ||||||
| Religió | catolicisme | ||||||
| |||||||
Descripció modifica
Església parroquial del poble de Segueró, situat als peus dels vessants sud-orientals de la Serra de la Mare de déu del Mont, a la capçalera del torrent de Segueró, agregat al municipi de Beuda. És una construcció romànica del segle xi, d'una sola nau i absis semicirculars. La porta d'entrada, a ponent, té arcs en gradació i el forrellat original que té forma de cap de dragó; a sobre hi ha un ull de bou i una barbacana. La façana està coronada per un campanar de torre amb teulat a dues aigües bastit sobre l'antiga espadanya de dos ulls. Exteriorment, l'absis està decorat amb unes arcuacions llombardes dintre les quals s'obren petites espitlleres i un fris dentat.[1]
Al segle xv l'edifici fou modificat amb l'aixecament d'una planta que seguia el perímetre de l'església.[1]
Al cor del temple es conserva l'orgue de pedals que està molt malmès. Va ser fet de fusta policromada, tubs d'estany i el teclat original encara és visible. Aquesta obra va ser feta durant les reformes que es van portar a terme al llarg del segle xviii.[1]
La pica baptismal de l'església correspon al segle xviii, moment en què es realitzaren reformes i decoracions al temple. Està ornada amb grans fullatges estilitzats i amida 80 cm d'alçada i 85 cm de diàmetre.[1]
Situada darrere l'altar major de l'església es troba la imatge de la Verge Maria amb el seu infantó, feta d'alabastre de les pedreres properes i policromada amb colors forts: vermells, blaus i grocs. La Verge duu corona i està abillada amb una túnica i vestit vermell cenyit per un cordó; porta el seu fill al braç esquerre, vestit de groc, que beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra guarda un llibre. Aquesta imatge seient de Santa Maria va ser realitzada en el decurs del segle xiv.[1]
A terra es pot veure el sepulcre dels Noguer de Segueró, decorat amb fullatges, una calavera, l'escut de la família i la inscripció:[1]
D. O. M.[1]
PREDICVAD D DOMS NOGUER[1]
ET CASES I AMDIU? ORIS[1]
POSITAE INTUMULIS HIC[1]
TRANSLATAE FUERE[1]
IDIBUS NOVEMBRIS[1]
ANNO DEI DN MDCXVII[1]
Escut (2 roures i 2 cases)[1]
HIC FELICIANO NOGUE ET ANNA[1]
CASES QUI DICTAS FAMILI[1]
MATRIMONIO CONIVXERUN[1]
COM MAIORIM POSTERITAES[1]
NE SUIS[1]
RESVRRECTIONE EXDECTA Bunt[1]
_________. _____________[1]
IOSEPH NOGUER V I D PRIOR DE[1]
PANISSAS AC CANO NIC? ECLIAE[1]
DE VILABERTRAN ET PETRU[1]
NOGUER ET CASES DOMICEL[1]
ESTISSIMI POSWERNUT[1]
Al costat dret de la nau hi ha el Monument de Setmana Santa, realitzat el 1747.[1]
Història modifica
Es troba citada l'església de Santa Maria de Segueró en un document de l'any 1001, "…parrochie sancte Marie quae est in villa Sagarone…", i fou cedida l'any 1017, pel comte Bernat Tallaferro, a la tot just creada Seu de Besalú. A finals del segle xvii, el lloc consta inclòs dins els territoris de jurisdicció reial.[1]
Procedents d'aquesta església, es guarden al Museu Diocesà de Girona les taules del segle xvi, realitzades pel mestre renaixentista Pere Mates que representen passatges de l'antic i Nou Testament.[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Segueró |
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 «Santa Maria de Segueró». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 setembre 2013].