Sargantana aranesa

La sargantana aranesa (Iberolacerta aranica), descoberta per a la ciència l'any 1993, és una espècie de rèptil pertanyent a la família dels lacèrtids.

Sargantana aranesa

Iberolacerta aranica
Estat de conservació
En perill
UICN	61512
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Reptilia
Ordre	Squamata
Família	Lacertidae
Gènere	Iberolacerta
Espècie	Iberolacerta aranica (Arribas, 1993)
Nomenclatura
Sinònims	Lacerta bonnali aranica (Arribas, 1993) Lacerta (Iberolacerta) aranica (Carranza, 2004)
Distribució

Origen evolutiu

El seu origen es remunta a les glaciacions pleistocenes, quan alguns reductes de poblacions ancestrals van quedar aïllats i es van diferenciar ràpidament de les seves espècies germanes actuals: la sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi) i la sargantana pirinenca (Iberolacerta bonnali), també endèmiques dels Pirineus.

Descripció

• Les femelles fan, de mida mitjana i des de la cloaca al musell, 5,67 cm, i els mascles 5,38.
• És robusta, té extremitats curtes, dits llargs i la cua és dues vegades la mida de la resta del cos.
• Coloració dorsal bruna, grisosa i amb dues línies paravertebrals de punts foscos. La part ventral és de color blanc amb alguns punts foscos a les escates ventrals.
• Té una placa massetèrica i una altra timpànica molt grosses, i amb una escata entre ambdues.
• Presenta un nombre reduït d'escates dorsals, ventrals i gulars.
• No presenta dimorfisme sexual.

Reproducció

Té una maduresa sexual molt tardana (al cap de dos anys) i el seu cicle és força curt, ja que viu en indrets que romanen fins a vuit mesos seguits nevats. L'activitat reproductiva va des de finals del maig fins a començaments de l'octubre, més o menys. La posta té lloc a principis de l'estiu i consta de dos a cinc ous relativament grossos (14 x 9 mm) i en avançat desenvolupament embrionari. Els naixements tenen lloc al cap d'un mes i les cries fan entre 20 i 25 mm en el moment de l'eclosió.

Alimentació

A començaments de l'estiu aprofita l'alta productivitat d'insectes (sobretot, ortòpters i dípters) i aràcnids dels ambients altimontants i adapta la seua dieta a les distintes disponibilitats de cada moment.

Depredadors

És depredada per l'escurçó pirinenc (Vipera aspis zinnikeri) i el talpó de tartera (Microtus nivalis).

Hàbitat

És present als prats, tarteres, pedregams amb herba, zones de pastures i àrees rocalloses, essent la seua àrea de distribució d'uns, si fa no fa, 26 km², ocupats de manera discontínua. És un habitant típic de l'estatge alpí i, a vegades, del subalpí desforestat per a l'obtenció de pastures. La presència d'acumulacions de roques apropiades amb vegetació herbàcia o arbustos petits (combinat amb un grau d'humitat adequat) són els factors clau perquè hi faci acte de presència. Així, ha estat trobada des de 1.940 m d'altitud fins a una mica més de 2.600, en indrets especialment arrecerats i on sap aprofitar perfectament l'escalfor que li proporciona la radiació solar de l'alta muntanya i els diferents microclimes que li són favorables.

Distribució geogràfica

Viu al massís on es troba el Tuc de Mauberme i el seu rodal (entre la Vall d'Aran -amb el 90% de la seua població- i l'Arieja -amb el 10% restant-).

Longevitat

La seua esperança de vida és desconeguda, tot i que, hom pensa, pot excedir dels 10 anys.

Estat de conservació

Es troba amenaçada per la seua reduïda àrea de distribució, les poblacions fragmentades i petites, el sobrepasturatge, l'ús de vehicles tot terreny, la freqüentació turística, la instal·lació d'infraestructures (com ara, estacions d'esquí), l'escalfament global, la recol·lecció d'exemplars per part de científics i terrariòfils i el possible impacte mediambiental de futurs projectes hidroelèctrics i d'extracció minera.

Normativa relativa a l'espècie

Mundial

• Conveni relatiu a la conservació de la vida silvestre i del medi natural a Europa (Conveni de Berna, del 19 de setembre de 1979). Inclòs a l'Annex III.

Europea

• Directiva 92/43/CEE del Consell, del 21 de maig del 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (inclosa a l'Annex II i IV com a Iberolacerta monticola).

Estatal

• Llei orgànica 42/2007, del 13 de desembre, del patrimoni natural i la biodiversitat (BOE 299, de 14.12.2007).
• Reial decret 439/1990, del 30 de març, pel qual es regula el Catàleg nacional d'espècies amenaçades (BOE 82, del 5 d'abril del 1990). Catalogada com en perill d'extinció.
• Al Catàleg nacional d'espècies amenaçades (que ha de publicar properament el Ministeri de Medi Ambient espanyol) l'espècie s'hi inclourà com en perill d'extinció.

Nacional

• Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient (DOGC 4690 de 3.8.2006). Espècie inclosa a l'annex com a espècie protegida, categoria B.
• Proposada com a espècie en perill d'extinció al Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya (en preparació).

Bibliografia

• Andreu, A., Bea, A., Braña, F., Galán, P., López-Jurado, L.F., Pérez-Mellado, V., Pleguezuelos, J.M. i Salvador, A., 1998. Fauna Ibérica. Reptiles. 10: 1-705.
• Arnold, N. i Ovenden, D., (2002) A Field Guide to the Reptiles and Amphibians of Britain and Europe. HarperCollins Publishers, Londres.
• Arnold, E.N., 2003. Reptiles and amphibians of Europe. Princeton University Press, Princeton i Oxford.
• Arnold, E.N.; Arribas, O. & Carranza, S., 2007. Systematics of the Palaearctic and Oriental lizard tribe Lacertini (Squamata: Lacertidae: Lacertinae), with descriptions of eight new genera. Zootaxa 1430: 1-86.
• Arribas, O.J., 1993. Intraspecific variability of Lacerta (Archaeolacerta) bonnali Lantz, 1927 (Squamata: Sauria: Lacertidae). Herpetozoa 6 (3/4): 129-140.
• Arribas Amo, Oscar J., 1993. Estatus específico para Lacerta (Archaeolacerta) monticola bonnali Lantz, 1927 (Reptilia, Lacertidae). Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (Sec. Biol.) 90 (1-4): 101-112.
• Arribas, O. J., 1997. Morfología, filogenia y bibliografía de las lagartijas de alta montaña de los Pirineos (Microforma). Tesis doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 08193 Bellaterra (Barcelona), 353 pp. ISBN 84-490-0830-1.
• Arribas, O.J., 1998. Osteology of the Pyreanean mountain lizards and comparison with other species of the collective genus Archaeolacerta Mertens, 1921 s.l. from Europe and Asia Minor. Herpetozoa: 155-180.
• Arribas, O.J., 1999. Taxonomic revision of the Iberian 'Archaeolacertae" II: Diagnosis, morphology, and geographic variation of 'Lacerta' aurelioi Arribas, 1994 (Squamata: Sauria: Lacertidae). Herpetozoa: 155-180.
• Arribas, O. J., 1999. Phylogeny and relationships of the mountain lizards of Europe and Near East (Archaeolacerta Mertens, 1921, sensu lato) and their relationships among the eurasian lacertid radiation. Russ. J. Herpetol. 6 (1): 1-22.
• Arribas, O. J., 2001. Taxonomic revision of the Iberian 'Archaeolacertae' IV. Diagnosis, morphology and geographic variation of Iberolacerta aranica (Arribas, 1993) (Squamata: Sauria: Lacertidae). Herpetozoa 14 (1/2): 31-54.
• Arribas, O.J. i Galán, P., (2005) Reproductive characteristics of the Pyrenean high-mountain lizards: Iberolacerta aranica (Arribas, 1993), Iberolacerta aurelioi (Arribas, 1994) and Iberolacerta bonnali (Lantz, 1927). Animal Biology, 55(2): 163 - 190.
• Carranza, S.; E. N. Arnold & F. Amat, 2004. DNA phylogeny of Lacerta (Iberolacerta) and other lacertine lizards (Reptilia: Lacertidae): did competition cause long-term mountain restriction? Systematics and Biodiversity 2 (1): 57-77.
• Crochet, P. -A.; O. Chaline, Y. Surget-Groba, C. Debain i M. Cheylan, 2004. Speciation in mountains: phylogeography and phylogeny of the rock lizards genus Iberolacerta (Reptilia: Lacertidae). Molecular Phylogenetics and Evolution 30 (3): 860-866.
• Engelmann, W.E. et al., 1993. Lurche und Kriechtiere Europas. Neumann Verlag (Radebeul, Alemanya), 440 pp.
• Harris, D.J., Arnold, E.N. i Thomas, R.H., 1998. Relationships of lacertid lizards (Reptilia: Lacertidae) estimated from mitochondrial DNA sequences and morphology. Proc. Roy. Soc. London Ser. B: 1939-1948.
• Mayer, Werner; Arribas, Oscar J., 1996. Allozyme differentiation and relationship among the Iberian-Pyrenean Mountain Lizards (Squamata: Sauria: Lacertidae) Herpetozoa 9 (1/2): 57¡61.
• Mayer, W. i Arribas, O.J., 2003. Phylogenetic relationships of the European lacertid genera Archaeolacerta and Iberolacerta and their relationships to some other ‘Archaeolacertae' (sensu lato) from Near East, derived from mitochondrial DNA sequences. Journal of zoological Systematics and evolutionary Research: 157-161.
• Odierna, G., Aprea, G., Arribas, O., Capriglione, T., Caputo, V. i Olmo, E., 1996. The karyology of the Iberian rock lizards. Herpetologica: 542-550.
• Pleguezuelos, J.M., Márquez, R. i Lizana, M., 2002. Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España. Dirección General de la Conservación de la Naturaleza-Asociación Herpetológica Española, Madrid.
• Sindaco, R. i Jeremčenko, V.K., 2008. The Reptiles of the Western Palearctic. 1. Annotated Checklist and Distributional atlas of the turtles, crocodiles, amphisbaenians and lizards of Europe, North Africa, Middle East and Central Asia. Edizioni Belvedere, Latina (Itàlia).

Vegeu també

• Llista d'amfibis i rèptils de Catalunya

Enllaços externs

• BioLib (anglès)
• The Reptiles Database (anglès)
• Amphibians and Reptiles of Europe (anglès)
• European Field Herping (anglès)
• Reproductive characteristics of the Pyrenean high-mountain lizards : Iberolacerta aranica (Arribas, 1993), I. aurelioi (Arribas, 1994) and I. bonnali (Lantz, 1927) (anglès)