Sarkel (grec: Σάρκελ, Sàrkel; khàzar: Šarkel) fou una fortalesa que custodiava el riu Don, actualment associada a les ruïnes situades prop de Tsimliansk (Rússia). Als segles viii i ix ja hi havia una primera fortalesa al marge dret, que controlava el gual que travessava el riu i pertanyia a una població de la cultura Sàltovo-Maiaki. Després de la seva destrucció, el kagan khàzar demanà a l'emperador romà d'Orient Teòfil (r. 829–842) que li construís la plaça forta de Sarkel. Cap al 833, l'espatarocandidat Petrones Camàter viatjà al Tanais (Don) i erigí al marge esquerre una fortalesa de maons cuits amb un morter fet de petites closques del riu. Hi havia una rotació anual de la guarnició de 300 homes de Sarkel.
Les seves ruïnes tenen un perímetre rectangular de 193,5 × 133,3 m, mentre que les seves muralles feien 3,75 m de gruix. Les efígies dels maons difereixen de les tradicionals utilitzades a l'Imperi Romà d'Orient. Les restes arqueològiques indiquen que la fortalesa caigué en desús unes dècades després de la seva construcció i esdevingué una població normal i corrent. La plaça forta fou destruïda per Sviatoslav I de Kíev (r. 945–972), però l'assentament perdurà fins a l'atac de Vladímir II Monòmac (r. 1073–1125) el 1116/1117. Al segle x, Ibn Khurradàdhbih esmentà la fortalesa en un text sobre un cap khàzar que vivia al Don i cobrava un impost d'una desena part als mercaders russos.
