Sebastòpol

Sebastòpol
	Севастополь (ru)
	Bandera Escut d'armes
Himne	Legendarni Sevastopol (en)
Sobrenom	Севас i Севас
Localització
	44° 36′ 18″ N, 33° 31′ 21″ E / 44.605°N,33.5225°E
Territori reivindicat per	Rússia i Ucraïna i resolució 68/262 de l'Assemblea General de les Nacions Unides
Estat	Ucraïna
Capital de	municipi de Sebastòpol (1873 (Julià)–1917); municipi de Sebastòpol (–1920)
Població humana
Població	485.386 (2022) (562,05 hab./km²)
Idioma oficial	ucraïnès (idioma oficial); rus
Geografia
Superfície	863,6 km²
Banyat per	mar Negra
Altitud	100 m
Limita amb	República de Crimea ; República Autònoma de Crimea
Dades històriques
Anterior	República de Crimea
Creació	1783
Següent	República de Crimea
1854	Esdeveniment clau
1854	setge de Sebastòpol (1854-1855)
30 octubre 1941	Setge de Sebastòpol
dècada del 2020	atacs de Sebastòpol (2022-actualitat)
Organització política
• Governador	Mijaíl Razvozhayev
Òrgan legislatiu	Sevastopol Municipality (en) ,
Identificador descriptiu
Codi postal	99000–99699
Fus horari	UTC+03:00, horari d'estiu; UTC+02:00, hora estàndard
Prefix telefònic	0692
ISO 3166-2	UA-40
Identificador KOATUU	8500000000
Altres
Agermanament amb	Ferrara ; Kronstadt ; Petropàvlovsk-Kamtxatski ; Galați ; Bélgorod ; Sant Petersburg (2000–); Severodvinsk (2015–)
Lloc web	sevastopol.gov.ru

Sebastòpol^[1]^[2] (ucraïnès i rus: Севастополь, Sevastòpol; tàtar de Crimea: Aqyar) és una ciutat de la península de Crimea. És una gran base naval russa.

Ocupa una àrea total de 1.100 km², i inclou 864 km² terrestres (12% del qual és àrea poblada; 38% terreny dedicat a l'agricultura; i 50% és bosc i muntanya) i 236 km² de territori marítim.

Oficialment la ciutat pertany a Ucraïna, però de facto es troba sota la sobirania de Rússia des de l'annexió de Crimea i Sebastòpol per la Federació Russa. Malgrat estar a la península de Crimea, té un estatus separat tant per a Rússia com per a Ucraïna. A Ucraïna es considera una «ciutat amb estatus especial» que no forma part de la República Autònoma de Crimea, i a la Federació Russa es considera una Ciutat Federal de Rússia fora de la República de Crimea.

Geografia física modifica

Sebastòpol comprèn una península i territori adjacent més una ria (que s'anomena badia de Sebastòpol) on desemboca el riu Txorna o Txorghun (ucraïnès: Чорна, Txorna; rus: Чёрная, Txórnaia; tàtar de Crimea: Чоргъун, Çorğun; llargada: 46 km).

Política i govern modifica

Divisions administratives modifica

Com es desprèn de les subdivisions administratives i la superfície total, Sebastòpol no és només una ciutat, sinó que s'assembla a una óblast però en petit. El territori comprèn:

4 raions (район, raion) o districtes:
- Léninski raion (Ленінський район, durant la Unió Soviètica i fins al 1961 s'anomenava Сталінський, Stàlinski) - ocupa 26 km² i comprèn la ciutat de Sebastòpol en si. És el raion més central.
- Nakhímovski raion (Нахімовський район) - ocupa 231,5 km² i comprèn 1 assentament de tipus urbà: Katxa; i 13 pobles i llogarrets.
- Balaklavski raion (Балаклавський район) - ocupa 54,4 km² i comprèn la ciutat-satèl·lit de Sebastòpol, Balaklava (Балаклава), ara oficialment part de Sebastòpol, més la ciutat d'Inkerman i 16 pobles.
- Gagàrinski raion (Гагарінський район) - ocupa 61,1 km² i 43,6 km de costa amb la mar Negra. Al seu territori es troba l'antic assentament grec de Quersonesos, Quersonès o Khersonès (Херсонес);
la ciutat de Sebastòpol mateixa
1 ciutat més petita: la ciutat vinícola d'Inkerman (Інкерман);
1 assentament de tipus urbà o SMT (смт, smt, се́лище місько́го ти́пу, sélisxe miskogo tipu): Katxa (Кача);
i 29 pobles i llogarrets.

Principals ciutats modifica

Sebastòpol en si (Севастополь)
Inkerman (Інкерман)
Balaklava (Балаклава), ara part de la ciutat de Sebastòpol
Katxa (Кача)

Història modifica

El seu nom prové del grec Sebastópolis (Σεβαστόπολις), literalment "ciutat altament respectable", situada prop de la colònia grega del Quersonesos (vegeu Ciutats gregues de Crimea). Més tard fou ocupada pels romans i després pels romans d'Orient.

Formà part del Kanat de Crimea fins que fou conquerida per l'Imperi Rus. En 1783-84 els russos hi construïren una base naval i fortalesa, i més tard un port comercial. Durant la guerra de Crimea, la ciutat fou assetjada (1854-55) per un exèrcit de 220.000 homes. Reconstruïda després de la guerra, la seva prosperitat fou estimulada amb l'arribada del ferrocarril (1875). En traslladar-se el port comercial a Feodòssia (1894), la ciutat restà reduïda a la seva funció principal de base naval i fortalesa. Durant la Segona Guerra Mundial fou assetjada i ocupada pels alemanys i alliberada per les tropes soviètiques (1944). En dissoldre's l'URSS i constituir-se Ucraïna com a estat independent (1991), la base naval de Sebastòpol fou motiu de disputa entre Ucraïna i Rússia.

En contradicció amb la constitució d'Ucraïna, la Rada (consell) de l'óblast va declarar el rus com a cooficial amb l'ucraïnès el 26 d'abril del 2005.^[3]

Finalment, el març del 2014 passà a formar part de la Federació de Rússia després d'un referèndum per adherir-se juntament amb la República de Crimea, amb la qual forma el Districte Federal de Crimea.

Cultura modifica

Llocs i dades d'interès modifica

Quersonesos, Quersonès o Khersonès (grec Χερσόνησος, llatí Chersonesus, ucraïnès Херсонес, rus Херсонес), antiga colònia grega, ara jaciment arqueològic, monument nacional d'Ucraïna i candidat a Patrimoni de la Humanitat.

Galeria d'imatges modifica

El panorama del setge de Sebastòpol pintat per Franz Rubaud el 1904.

Curs mitjà del riu Txorna, baixant de les Muntanyes de Crimea.

Museu - diorama del setge de Sebastòpol de 1854-55. La pintura original era de Franz Rubaud (Франц Олексі́йович Рубо).
Vista de Sebastòpol.
Museu-diorama de la tempesta de 1944 al Mont Sapun (data del 1959).
Ruïnes gregues de Quersonesos.