Un seguici és un cos de persones al servei o que "segueix" (acompanya) a un noble o personatge reial, (seguici significa literalment: que segueix).[1][2]

Reina Helen amb el seu seguici en el camí al Shrine de Venus Cloacina, segle XV

De vegades s'utilitza en un context que significa els seguidors d'un cavaller medieval.

Etimologia modifica

La paraula, registrada en català circa 1375, equivalent en castellà a "séquito", deriva del llatí[3] sequitur: el que segueix..[4] i al seu torn de "seguir" amb la terminació -ici presa per analogia de mots procedents de verbs substantivats com servici, sacrifici, ofici...[5]

Ocupació modifica

La gent del seguici no estaven necessàriament en el servei domèstic o almenys proper a la presència del seu senyor, sinó que també incloïa altres que portaven una lliurea (una classe d'uniforme, en colors distintius) sota la seva protecció, com músics i mestres privats.

Alguns eren una font de problemes i abusos en el s.XVI i principis del s.XVI. Sovint la seva importància real era molt diferent de la seva posició: per una banda, cites supernumeràries van permetre gaudir de beneficis sense actuar en ple servei. D'altra banda, només 'parant l'orella' podia permetre actuar com a confident de manera informal; o en alguns casos, fins i tot com a espia, sota la disfressa de músic innocent.

Contrast modifica

El terme seguici s'assimila sovint amb comitiva, que de fet és un òrgan menys estable de persones que acompanyen a una persona prominent..

Per exemple, el seguici d'un príncep podia incloure no només cortesans professionals, sinó també bisbes, clergues i altres empleats, membres sèniors de l'aristocràcia i altres assessors més ocasionals, traductors etcètera, que sovint no formaven part del seguici permanent del sobirà tot i que aquest podia comprendre una varietat sorprenent de funcions.

El Cohors amicorum dels romans era força similar, i aquest ús de la paraula cohort (derivat d'una battalion-mida unitat militar) per als 'amics' d'un dignitari va ser l'arrel de la paraula italiana "corte", que a través del francès "cortège" va donar lloc al terme anglès "cortege" i al castellà "cortejo", que també pot significar un grup de seguidors.

Vegeu també modifica

Referències modifica

Bibliografia modifica

  • Aquest article incorpora material de la Encyclopædia Britannica edició de 1911, que es troba en el domini públic.

Enllaços externs modifica