Senyoria de Montbram
La senyoria de Montbram fou una jurisdicció feudal del Rosselló que fou donada a Dalmau II, fill de Dalmau I senyor de Sureda. Abraçava Montbram i la Vall de Sant Martí (abans part de la senyoria de Sureda) i les viles de Cortsaví i Montferrer, i a més a més també va heretar la senyoria de Bellpuig, que ja posseïa el seu avi Guillem V, vescomte de Castellnou cap al 1240.
| Localització | |||
|---|---|---|---|
Des del 1322 es va titular vescomtat de Castellnou. Va morir el 1323 i el va succeir el seu fill Dalmau III (el germà Pere havia mort el 1323) que es va casar amb la seva parenta Saurina de Botonac, senyora de Requesens i va rebre aquesta senyoria així com els dominis del vescomtat de Castellnou al morir Sibil·la, titulant-se des de llavors senyor o baró de Castellnou. Va morir el 1342 i el van succeir els seus fills, Guillem, que va rebre la senyoria de Requesens, i Berenguer, senyor de Montbram i Bellpuig. Guillem va morir el 1360 i la senyoria va passar a Berenguer que la va vendre tot seguit junt amb totes les seves (Castellnou, Montbram, Vall de Sant Martí, Cortsavi, Montferrer i Bellpuig) a Andreu de Fenollet vescomte d'Illa.
Llista de senyors de Montbram
modifica- Dalmau I de Sureda c. 1250-1299
- Dalmau II de Montbram 1299-1323
- Dalmau III 1323-1342
- Berenguer 1342-1360
- Andreu de Fenollet vescomte d'Illa 1360