Serafín Asensio-Vega y Muñoz

Serafín Asensio-Vega y Muñoz (Badajoz, 1836 - La Parra, 8 de febrer de 1905) fou un militar espanyol.

Infotaula de personaSerafín Asensio-Vega y Muñoz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1836
Badajoz (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 febrer 1905 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
La Parra
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Lleialtat Regne d'Espanya
Primera República Espanyola
Branca militar Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar Tinent coronel
ConflicteGuerra d'Àfrica
Tercera Guerra Carlina
Premis

Biografia modifica

De família benestant, estudià a l'Acadèmia General Militar de Toledo. En 1853 assolí el grau d'alferes. Participà en la Guerra d'Àfrica i es va distingir a la batalla de Wad-Ras (1860), raó per la qual fou distingit amb la Creu Llorejada de Sant Ferran. En 1861 va contribuir a esclafar la revolta de Loja. Ascendit a tinent, va lluitar amb Joan Prim i Prats en la batalla de los Castillejos (1868), que va suposar l'enderrocament d'Isabel II d'Espanya.

Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) fou nomenat comandant general de Valls, va alliberar Caldes de Montbui i aixecà el setge de Vilanova i la Geltrú. En abdicar Amadeu I va proclamar a Badajoz la Primera República Espanyola. El 1876 fou declarat benemèrit de la pàtria. Cap el 1877 ingressà en la francmaçoneria.[1]

Ascendit a tinent coronel, el 25 de juliol de 1882 va protagonitzar un pronunciament en proclamar la república a Badajoz promogut per l'Associació Republicana Militar (dirigida per Manuel Villacampa del Castillo i Manuel Ruiz Zorrilla) secundat pel seu Regiment de Cavalleria de Villaviciosa; el cop va fracassar per la manca de coordinació amb les altres unitats que s'havien de revoltar.[2] En fracassar el cop va fugir a Portugal amb les seves tropes i d'allí a França. Fou amnistiat el 1891 i tornà a Espanya. Es va establir a La Parra, on va morir el 8 de febrer de 1905.[3]

Referències modifica

Enllaços externs modifica