Serenata núm. 11 (Mozart)
La Serenata núm. 4 en mi bemoll major, K. 375, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada a Salzburg el 15 d'octubre de 1781, pel dia de santa Teresa.[1]
| Forma musical | Serenata |
|---|---|
| Tonalitat | Mi♭ major |
| Compositor | Wolfgang Amadeus Mozart |
| Creació | 1774 |
| Data de publicació | 1781  |
| Catalogació | K. 375 |
| Part de | Serenades for Winds (en)  |
| Instrumentació | 2 oboès, 2 flautes,), dos fagots, dues trompes, dues trompetes i corda. |
  | |
La versió original de la serenata està composta per a dos clarinets, dues trompes i dos fagots. Posteriorment, Mozart va revisar i retocar la partitura, afegint parts per a dos oboès.
Estructura modifica
Consta de cinc moviments:
- Allegro maestoso
- Menuetto
- Adagio
- Menuetto
- Allegro
| ||||||||||||||||||||||
| Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda | ||||||||||||||||||||||
Audició modifica
Podeu escoltar la interpretació de la serenata, en la seva versió original per a vuit instruments, executada pels membres del Quintet de vent "Soni Ventorum», 2 amb músics addicionals.
Referències modifica
- ↑ Zaslaw, Neil, The Compleat Mozart: a Guide to the Musical Works, p. 245-246 (Nova York, 1990) ISBN 0-393-02886-0
Enllaços externs modifica
- Serenata núm. 11, K. 375 (a 6): Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe
- Serenata núm. 11, K. 375 (a 8): Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe