Serguei Reformatski

químic rus

Serguei Nikolàievitx Reformatski (en rus Серге́й Никола́евич Реформа́тский), nascut l'1 d'abril de 1860 a Borisoglebskoe, prop d'Ivànovo, i traspassat el 28 de juliol de 1934, fou un químic rus/soviètic.

Infotaula de personaSerguei Reformatski

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 març 1860 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Borisoglebskoye (Imperi Rus) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juliol 1934 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Lukianovsk (Kíev) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Kazan Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAlexander Mikhaylovich Zaytsev (en) Tradueix, Viktor Meyer i Wilhelm Ostwald Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica orgànica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, inventor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Kíiv Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
GermansAleksandr Nikolayevich Reformatsky (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsAleksandr Aleksandrovich Reformatsky (en) Tradueix (nebot) Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Reformatsky era fill d'un predicador i estudià a la Universitat de Kazan, amb el químic Aleksandr Mikhàilovitx Zàitsev fins al 1882. Després se n'anà a Alemanya per continuar estudiant amb Viktor Meyer a la Universitat de Heidelberg i amb Wilhelm Ostwald a la Universitat de Leipzig. Finalment obtingué el seu doctorat el 1891. L'any següent fou nomenat professor de la Universitat de Kíev, on romangué la resta de la seva vida.[1]

Obra modifica

El 1887 descobrí la reacció de Reformatsky, en la qual un compost orgànic de zinc és el component clau. L'ús del zinc en les reaccions orgàniques era comú en aquell temps, però fou substituït pel magnesi més convenient. Però no era possible que la reacció dels àcids α-clor amb les cetones, ja que el magnesi, base reactius de Grignard, és molt reactiu i condueix a altres productes. Això feu que la reacció de Reformatsky fos una manera més adient per a la condensació d'aldehids 1 o cetones amb α-halo esters 2 en presència de zinc metàl·lic per formar β-hidroxi-esters 3.[2][3]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serguei Reformatski
  1. «Sergeius Reformatsky». Berichte der Chemischen Gesellschaft, A, 5, 1935, pàg. 61. DOI: 10.1002/cber.19350680558.
  2. Reformatskii, S «Neue Synthese zweiatomiger einbasischer Säuren aus den Ketonen». Chemische Berichte, 20', 1887, p. 1210.
  3. Reformatskii, S J. Russ. Phys. Chem. Soc., núm. 22, 1890, pàg. 44.