Gafarró
El gafarró europeu o senzillament gafarró[1] (Serinus serinus), també denominat serí a Menorca,[2] és un ocell de l'ordre dels passeriformes que és un resident comú arreu del litoral mediterrani, des del nivell del mar fins a l'alta muntanya. Es distribueix naturalment a gran part d'Europa, des de la Mediterrània, on és sedentari (i a les nostres contrades molt comú[3][4]) fins a Europa Central, on només es troba a l'estiu.
Serinus serinus | |
---|---|
Il·lustració d'una parella de gafarrons | |
Enregistrament | |
Dades | |
Pes | 1,21 g (pes al naixement) |
Envergadura | 6 cm |
Nombre de cries | 3,5 |
Període d'incubació de l'ou | 12 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22720049 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Fringillidae |
Gènere | Serinus |
Espècie | Serinus serinus Linnaeus, 1766 |
Distribució | |
Distribució del gafarró: àrea de cria (taronja), àrea d'hivernada (blau) i poblacions sedentàries (verd). |
Morfologia modifica
És un ocell d'uns 12 cm, parent del canari. Té el bec fort, curt i cònic, i és d'un color bru groguenc llistat de negre amb el carpó, el front, la llista ocular, el pit i la gola de color groc. Les femelles i els joves són d'un color bru vermellós, amb un disseny que recorda el dels mascles però sense groc.
Del seu cant es diu que "fregeix" pel xerroteig delicat.
Ecologia modifica
Viu a llocs habitats (és comú als barris més o menys enjardinats i als parcs) i també li agraden els llocs oberts amb arbres. A la fi de l'hivern, els mascles es fan notar pel seu cant ràpid i eloqüent, que solen cantar des de l'extrem superior dels arbres despullats de fulles, o des d'altres punts elevats i visibles. S'alimenta de llavors i erugues que troba als conreus, que han d'estar propers als seus boscos.
Nidifica sobretot entre el fullam espès dels arbres per tota l'extensió continental i insular dels Països Catalans, llevat de Menorca.[5]
La femella s'encarrega de construir un niu de petites dimensions en una branca prima. Utilitza herba seca, molsa, liquen i teranyines, que cova durant 13 dies. Al seu torn, el mascle és l'encarregat d'alimentar la femella i els polls, almenys al llarg dels primers dies de l'època de la cria. Després de 14-16 dies ja poden volar. Fan dues postes.[6]
Curiositats i renoms modifica
La relació del gafarró amb els Països Catalans i el seu coneixement ve d'antic i això ho demostra l'ús popular de la llengua. Per exemple, a la població de Premià de Mar, els seus habitants reben el renom de "gafarrons". L'origen d'aquest renom es diu que ve dels anys 1830-1850, quan a Premià de Mar es va criar el gafarró intensament com a ocell cantaire, i es va fer popular a les parades d'ocells de la Rambla de Barcelona.[7]
Referències modifica
- ↑ «Gafarró». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/04/2022(català)
- ↑ «Anuari ornitològic de les Balears». Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, 2003. [Consulta: 13 març 2019].
- ↑ Del Hoyo, J., Sargatal, J., et al. On observar ocells a Catalunya Barcelona, 1989. ISBN 84-87334-01-6
- ↑ Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Gafarró Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. SCOC, (català)
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 140. Desembre del 1988,Barcelona,ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,pàgina 107. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ «Com ens diem al Maresme?». Biblioteques Municipals del Maresme. [Consulta: 22 abril 2015].