Serjant
El serjant és una eina de fusta o de ferro, emprada pels fusters per mantenir premudes l'una contra l'altra dues peces de fusta encolades fins que s'hagin enganxat, o per aguantar un objecte.[1][2][3][4] També rep altres noms com caragol d'estrènyer, caragol d'aplacament, caragol de collar, gat o gat d'escaleta.[5] En funció de la mida i la forma dels objectes que s'hagin d'aguantar hi ha diversos tipus de serjants.
Etimologia modifica
El nom de «serjant» és un gal·licisme, el terme prové del francès sergent (pronunciació francesa: [sɛʁ.ʒɑ̃]), una paraula que es relaciona fonèticament i metafòricament amb serre-joint (pronunciació francesa: [sɛʁ.ʒwɛ̃]), formada pel verb serrer («cenyir») i joint («ajustat»).[6]
Tipus modifica
Serjant modifica
El serjant, gat o caragol d'estrènyer[7] es tracta d'un estri, normalment fabricat de fusta, ferro o plàstic, format per una barra amb un braç fix a l'extrem en angle recte. El regle fa de guia d'un braç mòbil que està col·locat paral·lelament al braç fix i té un caragol amb mànec que permet mantenir dues peces subjectades. Dins del món de la fusteria, pot ser emprat per mantenir premudes dues peces de fustes encolades fins que l'adhesiu s'hagi assecat o per subjectar una peça al banc per treballar còmodament i amb seguretat.[5]
També hi ha serjants d'acció ràpida que tenen un taló lliscant amb un cadell. Això permet fixar-los ràpidament, però a diferència dels serjants amb braç lliscant i caragol, aquests exerceixen menys pressió. Per aquest motiu, no es recomanen per tasques en què es requereixi molta pressió o amb vibració.[8] Tenen un gallet que permet fixar ràpidament l'eina i hi ha alguns models que poden fer tanta força de pressió com d'extensió.[9]
-
Dos serjants de mides diferents. -
Serjant d'acció ràpida amb gallet per fixar la barra mòbil.
Serjant de biga o de bastir modifica
Els serjants de biga o de bastir[7] tenen la mateixa estructura que els serjants anteriors, però estan construïts sobre una biga o una barra metàl·lica. Són més amples i, per tant, permeten unir peces més grosses.[8]
Serjant en G modifica
Un altre tipus de serjant és el serjant en G, una eina que a diferència del serjant descrit anteriorment no té cap braç mòbil. Està format per una peça fixa amb forma de C a dins de l'obertura de la qual s'hi introdueixen les peces que es volen fixar. Gràcies a un caragol amb mànec es collen les peces. Tot i que n'hi ha de diverses mides, sovint són utilitzats per peces més aviat petites.[8]
Serjant de cantells modifica
Els serjants de cantells[7] tenen l'estructura dels serjants o els serjants en G, però tenen un segon punt de pressió que és emprat per enganxar el cantell d'una peça. Aquest tipus de serjant permet enganxar les vores de peces més grosses.[9]
Serjant de cinta modifica
Els serjants de cinta estan formats per una cinta, normalment de niló, amb un cadell que permet immobilitzar la cinta per tal de fer pressió sobre les peces encolades. És un serjant utilitzat normalment per unir peces amb formes corbes, tot i que també si poden afegir blocs amb angles tallats per tal que s'adapti a altres formes.[8] Aquest tipus de serjant permet aplicar una pressió uniforme sobre diversos punts de pressió.[9] També es pot anomenar serjant d'emmarcar o premsa per a quadres,[7] atès que es tracta d'una eina utilitzada sovint per encolar quadres.
Serjant angular modifica
Serjant d'angle, serjant angular, és un tipus de serjant amb un angle recte que dos punts de pressió que permet subjectar dues peces tallades amb angle per tal d'encolar-les.[9]
Serjant de pinça modifica
El serjant de pinça, pinça de subjecció o pinça amb molla és una pinça que serveix per mantenir en contacte dos objectes. Es pressiona amb els dits d'una mà per obrir la pinça i en deixar-lo anar fa força pressionant els dos objectes que s'han col·locat entre els dos extrems de la pinça. Sovint és una eina que s'usa per poder subjectar dos objectes encolats prèviament a l'espera que la cola s'assequi.[10]
Barlet modifica
El barlet és un tipus de serjant senzill amb forma de 7 que s'empra per a fixar i immobilitzar la fusta treballada damunt del banc.[11][7] Basant-se en un fresc descobert a les ruïnes d'Herculà, se sap que aquesta eina s'utilitza almenys des del segle i.[12] També es descriuen i il·lustren als primers llibres europeus sobre treball de la fusta, com l'edició de 1678 de Mechanick Exercises de Joseph Moxon i L'Art du Menuisier de 1774 d'André Jacob Roubo.[13][14] L'ús va disminuir al llarg del segle xx, però ha vist un ressorgiment en els darrers anys.[14]
-
Il·lustració de L'Art du Menuisier (1769) que mostra com el barlet es fixa al forat del banc de treball. -
Banc de treball romà amb barlet, d'un fresc del segle i procedent de les ruïnes d'Herculà. -
Il·lustració d'un barlet amb vis (1907). -
Il·lustració de L'Art du Menuisier (1769) que mostra un banc de treball amb barlet en ús.
.png)
Referències modifica
- ↑ «Serjant». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 29 octubre 2022]
- ↑ «Sargento (Herramienta)» (en castellà). EcuRed. [Consulta: 7 juliol 2021].
- ↑ «Clamps and Vices» (en anglès). ClipArt ETC. [Consulta: 1r setembre 2021].
- ↑ «morsetto» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 14 octubre 2022].
- ↑ 5,0 5,1 «Diccionari de fusteria». TERMCAT. [Consulta: 15 octubre 2022].
- ↑ «Serjant». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 29 octubre 2022].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Capítol 6. Execució de l'obra». Diccionari visual de la construcció, pàg. 637.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Simpson, Chris. Guía esencial de carpintería (en castellà). Madrid: EDIMAT libros, 2004, p. 120–121. ISBN 9788497644990.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Jackson, Albert; Day, David. Collins Complete Woodworker's Manual (en anglès). Nova York: HarperCollins Publishers, 2005, p. 150–151. ISBN 978-0007164424.
- ↑ Pairó Castellà, Marta. Construcció d'un violí (tesi). Universitat de Vic, 6 octubre 2014, p. 25.
- ↑ «Barlet». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Schwarz, Christopher. Ingenious Mechanicks: Early Workbenches & Workholding. Fort Mitchell, Kentucky: Lost Art Press LLC, 2018, p. 4–8, 100–110. ISBN 978-0-9978702-7-5.
- ↑ Moxon, Joseph; Boston Public Library. «The Art of Joynery». A: Mechanick exercises, or, The doctrine of handy-works : began Jan. 1, 1677 and intended to be monthly continued. Londres: Joseph Moxon, at the sign of the Atlas on Ludgate Hill, abril 1678, p. 56–61.
- ↑ 14,0 14,1 «Holdfasts - How To Make Them Grip Like A Gorilla» (en anglès britànic). The English Woodworker, 28-05-2013. [Consulta: 10 setembre 2020].
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serjant |