Sertão

subregió àrida del nord-est brasiler

El sertão (en portuguès significa ‘lloc aïllat i remot’) és un bioma del Brasil caracteritzat per la seva semiaridesa i les secades. És al nord-est del país i comprèn parts dels estats d'Alagoas, Bahia, Pernambuco, Paraíba, Rio Grande do Norte, Ceará i Piauí.

Infotaula de geografia físicaSertão
Imatge
TipusSubregió Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaBrasil Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRegió Nord-est del Brasil Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Limita ambAgreste (en) Tradueix
Meio-norte (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La geografia del sertão consisteix en terres baixes que formen part de la regió brasilera de les terres altes. La majoria del sertão està entre 200 i 500 metres sobre el nivell del mar, amb elevacions cap a l'est en el Planalto da Borborema, on hi ha una regió subhumida coneguda com a Agreste.

Hi ha dos rius principals riu Jaguaribe i riu Piranhas a més del riu São Francisco que és al·lòcton, quan s'acaba l'estació humida es formen altres rius.

Clima i vegetació modifica

 
Sertão al nord-est del Brasil

Les temperatures mitjanes màximes estan entre 29 i 35 graus i les mitjanes mínimes entre els 21 i 24 graus.

Com que el sertão està prop de l'equador, les temperatures resulten uniformes al llarg de l'any i de tipus tropical, sovint extremades a l'oest.

El sertãoã té una pluviometria baixa comparat amb la resta del Brasil per les temperatures relativament fresques de l'Atlàntic sud que fa que la Zona de convergència intertropical queen al nord d'aquesta regió gran part de l'any i produeix sequedat.

Malgrat recollir entre 500 i 800 litres, arribant a 1300 a la costa nord de Fortaleza, l'estació de pluges és molt curta (de gener a abril). A més hi ha períodes de secada extrema o inundacions. Per aquestes condicions s'han tingut períodes de fam, la pitjor va ser la dels anys 1877 i 1879, que semblà que matà la meitat de la població.

La vegetació natural és arbustiva tipus caatinga amb arbusts baixos espinosos ben adaptats. Algunes espècies d'arbres de la caatinga es conreen però la vegetació natural està degradada pel conreu i el pasturatge. La biodiversitat de la flora és alta

Referències modifica

  • Michael H. Glantz; Currents of Change : El Niño's Impact on Climate and Society; published 1996 by Cambridge University Press. ISBN 0521576598
  • Michael H. Glantz (editor); Drought Follows The Plow: Cultivating Marginal Areas; published 1994 by Cambridge University Press. ISBN 0521442524
  • Fagan, Brian; Floods, Famines, and Emperors: El Niño and the Fate of Civilizations; published 2000 by Basic Books. ISBN 0465011217
  • Nicholas G. Arons; Waiting for Rain: The Politics and Poetry of Drought in Northeast Brazil; published 2004 by University of Arizona Press. ISBN 0816524335