Ses feixes són una planura al·luvial argilosa d'Eivissa formada a la part interior de les badies de Vila i Talamanca, on aboca la conca de la Séquia Llavanera.

Infotaula de geografia físicaSes Feixes
Imatge
TipusIndret Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaEivissa (Balears) Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 55′ 04″ N, 1° 27′ 05″ E / 38.9178°N,1.4514°E / 38.9178; 1.4514

Antigament aquesta era una zona humida litoral, d'aigües dolces i salabroses, sobre la qual es va produir un assentament agrícola de regadiu molt antic. Es van construir un sistema de séquies per tal de drenar l'aigua superficial.

La major part de la zona humida va ser canalitzada pels àrabs, que establiren un sistema de reguiu únic en el món de l'època, basat en el sistema de rec per capil·laritat. Així, els canals, d'entre un metre i mig i tres metres d'amplada aproximadament, delimiten petites parcel·les de terra, anomenades feixes, de forma rectangular i mida variable. Els canals situats als costats més llargs de la feixa estaven comunicats, cada pocs metres, per uns canals subterranis anomenats fibles, a uns 40-50 metres de fondària, per les quals circulava l'aigua. La part superior de les fibles era d'un material porós que deixava passar l'aigua (normalment branques de pi). D'aquesta manera, amb l'ús de comportes es podia regular el nivell d'aigua als canals i, per tant, també per capil·laritat, a la feixa. Aquest sistema de rec de baix cap amunt permetia fins fa unes dècades la producció de verdures i altres productes de regadiu, com remolatxa i moniato. L'indret ha estat originàriament dividit en tres parts (si bé en l'actualitat està sent fragmentat). Dos d'elles sanejades i cultivades (Prat de Vila i Prat de ses Monges) i una franja d'aiguamoll intermèdia que les unia, anomenada es Prat. Un altre fet que destacar són els Portals de feixa, elements arquitectònics situats a l'entrada de cada feixa.

Tot i la gran modificació per part de l'home, en aquest espai hi subsisteixen les darreres parelles eivissenques de fotges, polles d'aigua, rascons i d'altres aus palustres. També es mantenen aquí les úniques comunitats dulciaqüícoles d'una certa entitat d'Eivissa: canyissars, bogues i xisca borda.

Galeria modifica