Setge de Khalandritsa

(S'ha redirigit des de: Setge de Calandritsa)

El Setge de Khalandritsa fou un dels combats de la conquesta del Principat d'Acaia.

Infotaula de conflicte militarSetge de Khalandritsa
Conquesta del Principat d'Acaia
Setge de Khalandritsa està situat en Grècia-Turquia-Egeu
Clarença
Clarença
Atenes
Atenes
Patres
Patres
Khalandritsa
Khalandritsa
Posicions borgonyones
Posicions catalanoaragoneses
Setge de Khalandritsa
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data1316
Coordenades38° 07′ 00″ N, 21° 48′ 00″ E / 38.116667°N,21.8°E / 38.116667; 21.8
LlocKhalandritsa
EstatGrècia Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria mallorquina

Antecedents

modifica

L'infant Ferran de Mallorca arribà al Principat d'Acaia el 1315 des de Messina a finals de juny,[1] desembarcant amb cinc-cents cavallers i molts més infants a prop de Clarença, on la guarnició fou derrotada a la batalla de Clarença. Matilda d'Hainaut i Lluís de Borgonya es traslladaren ràpidament a Grècia per prendre possessió del principat, que ja estava ocupat pel seu rival. Matilde va desembarcar a Navarino amb un miler de soldats borgonyons aconseguint el suport de Navarino, Cefalònia i Khalandritsa. Aquestes desercions van provocar que l'infant prengués el castell de Khalandritsa i assetgés infructuosament Patres. A la batalla de Picotin del 22 de febrer del 1316, l'infant derrotà les tropes de Matilda d'Hainaut.[2]

El setge

modifica

Poc després de la batalla de Picotin desembarcava Lluís de Borgonya amb la resta de les tropes, mentre Ferran de Mallorca enviava sengles galeres, demanava suport a Sanç de Mallorca i a la Gran Companyia Catalana, que es trobava a l'Àtica. Lluís de Borgonya atacà infructuosament el Castell de Khalandritsa que estava sota el control de l'infant tot i usar una màquina de setge.[3]

Conseqüències

modifica

Davant del fracàs del setge, Lluís de Borgonya es retirà a Patres, on rebé els reforços del governador de Mistra. Lluís de Borgonya, coneixedor de la pròxima arribada dels reforços enviats per la Companyia Catalana d'Orient des del Ducat d'Atenes i d'altres enviats des del Regne de Mallorca, es decidí a presentar batalla, i Ferran, en lloc d'esperar els reforços en la seguretat de Clarença com li aconsellaven,[3] va sortir al seu encontre i l'infant Ferran de Mallorca va morir decapitat[4] a la batalla de Manolada el 5 de juliol del 1316 abans de l'arribada dels reforços de la companyia.

Referències

modifica
  1. Kenneth M. Setton, A history of the crusades, Vol.3 p.111 (anglès)
  2. Byzantion: revue internationale des études byzantines, Vol. 55, P. 83
  3. 3,0 3,1 Setton, Kenneth Meyer. A History of the Crusades (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 1969, p. 113. 
  4. Ferran Valls i Taberner i Ferran Soldevila, Història de Catalunya, p.176