Setge de Constantinoble (1422)

setge de 1422

El Setge de Constantinoble del 1422 com a resultat dels intents de l'emperador romà d'Orient Manuel II Paleòleg d'interferir en la successió dels sultans otomans, després de la mort de Mehmet I el 1421. Aquesta política dels romans d'Orient s'utilitzava sovint amb èxit per debilitar als seus veïns. Quan Murat II va emergir com el victoriós successor del seu pare, va entrar en territori romà d'Orient. Els turcs havien adquirit els seus propis canons, falconets, per primera vegada per al setge de 1422.[2] Les dues parts estaven igualades tecnològicament, i els turcs van haver de construir barricades per tal d'encaixar les pedres de les bombardes.[2] Els defensors romans d'Orient van guanyar la batalla. Els romans d'Orient contemporanis i la tradició otomana[cal citació] atribueixen la salvació de Constantinoble a una intervenció miraculosa de la Verge Maria.

Infotaula de conflicte militarSetge de Constantinoble
Guerres romano-otomanes
Setge de Constantinoble (1422) (Grècia-Turquia-Egeu)
Setge de Constantinoble (1422)
Setge de Constantinoble (1422)
Setge de Constantinoble (1422)

Constantinoble en 1420s-1430s, el mapa més antic supervivent de la ciutat
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data1422
Coordenades41° N, 29° E / 41°N,29°E / 41; 29
LlocConstantinoble
EstatImperi Romà d'Orient i Imperi Otomà Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria romana d'Orient
Bàndols
Imperi Romà d'Orient Imperi Otomà Imperi Otomà
Comandants
Joan VIII Paleòleg[1] Imperi Otomà Murat II
Forces
Uns quants milers,
uns 24 vaixells i canons de gran calibre
200.000 homes,
60 vaixells
80 canons petits
Baixes
Desconegut Altes

Referències modifica

  1. coemperador amb el seu retirat pare Manuel II Paleòleg
  2. 2,0 2,1 Stephen Turnbull, The Walls of Constantinople AD 324–1453 Arxivat 2006-10-15 a Wayback Machine. , Osprey Publishing, ISBN 1-84176-759-X