Sever de Ravenna
Sever de Ravenna (Ravenna, s. III o IV - mitjan s. IV) va ser el dotzè bisbe de Ravenna. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
 Representació del sant en un mosaic romà d'Orient de Sant'Apollinare Nuovo de Ravenna, s. VI  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Severus segle III Ravenna (Itàlia) |
| Mort | 389 (Gregorià) Ravenna (Itàlia) |
| Sepultura | Severikirche d'Erfurt |
 Bisbe de Ravenna Ravenna | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | teixidor |
| bisbe i confessor | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Canonització | Antiga |
| Pelegrinatge | Ravenna, Erfurt |
| Festivitat | 1 de febrer |
| Iconografia | Com a bisbe |
Biografia i veneració modifica
De la seva vida només se'n coneix amb certesa que va participar en el Concili de Sardica (l'actual Sofia en 342-343.
La llegenda diu que era un teixidor de llana que, essent a l'església a la mort del bisbe Marcel·lí, va ser elegit com a successor seu perquè un colom es va posar sobre el seu cap. Era casat i tenia una filla.
Fou sepultat a Ravenna, a la zona de Classe. Les referències a les translacions de les seves relíquies i els mosaics de Sant'Apollinare són testimonis de l'antiguitat del seu culte. Al segle vi li fou dedicada una basílica, destruïda al segle xv.
Un monjo va portar-ne les relíquies a Alemanya: així, és venerat, a més del nord d'Itàlia, a Magúncia, on va ser el seu cos durant un temps, i Erfurt, on les seves restes descansen en un sarcòfag de marbre esculpit cap al 1360, a la Severikirche (Església de Sever).
La seva figura, barrejada amb altres tradicions i la figura del bisbe Sever II de Barcelona, va donar origen a la figura fictícia de Sant Sever de Barcelona.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sever de Ravenna |