Shen Kuo
Shen Kuo (xinès: 沈括) (Hangzhou, 1031 - Zhenjiang, 1095) - en pinyin: Shěn kuò - a vegades escrit Shen Kua, fou un polímata xinès. Va ser geòleg, astrònom, agrònom, ambaixador, general, matemàtic, cartògraf, enginyer hidràulic, meteoròleg, botànic, zoòleg, farmacòleg, autor, i buròcrata del govern de la Dinastia Song (960 - 1279) en Xina.
.jpg) Bust als jardins de l'antic observatori de Pequín.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (zh) 沈括 1031 Hangzhou (Dinastia Song del Nord) |
| Mort | 1095 (63/64 anys) Zhenjiang (Dinastia Song del Nord) |
| Membre de l'Acadèmia Hanlin | |
| 1076 – 1093 (mort) | |
| Ambaixador | |
| 1075 – 1076 | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, astronomia, meteorologia, geologia, zoologia, botànica, farmacologia, agronomia, etnografia i cartografia |
| Ocupació | físic, economista, farmacèutic, meteoròleg, escriptor, astròleg, botànic, erudit, entomòleg, zoòleg, geofísic, inventor, polític, astrònom, matemàtic, cartògraf, filòsof, poeta, diplomàtic, enginyer civil, geòleg, antropòleg, climatòleg |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pare | Shen Zhou |
Signatura  | |
 | |
Vida i obra modifica
Shen Kuo va viure a Qiantang, l'actual Hangzhou. el 1063, a l'edat de 35 anys, Shen Kuo va passar amb èxit l'examen imperial per al servei del Govern. Va ser ambaixador a l'Imperi Tangut i va estar a les campanyes militars dutes a terme contra ells. Va ser l'administrador principal de l'Oficina d'astronomia i Canceller de l'acadèmia de Han-lin. També va ser aliat polític i confident del canceller Wang Anshi i de l'emperador Shenzong (神宗 Shénzōng; 1067 - 1085).[1]
Shen Kuo va ser el primer en descriure la brúixola magnètica al seu llibre més notable Mengxi Bitan o Meng-ch'i pi-t'an (梦溪笔谈, literalment: Conversa escrita al Rieró dels Somnis).[2][3] Això passava un segle abans que Alexander Neckam la descrigués a Europa.[4][5] Va desenvolupar una teoria geològica de la geomorfologia observant en els dipòsits del fang, els fòssils de mar que es trobaven a les muntanyes, i els fòssils petrificats subterranis de bambú trobats a una regió en laque no hi creixia el bambú. Va descriure també la impressió amb tipus mòbils d'argila,[6] inventada per l'artesà anomenat Bi Sheng en la dècada de 1041 i 1049. Va millorar les invencions de l'esfera armil·lar, del gnòmon, i del rellotge d'aigua o clepsidra. Va descobrir el concepte astronòmic del nord veritable,[5] i va al·legar, que el sol i la lluna eren esfèrics, no plans, emprant l'observació de l'eclipsi solar i de l'eclipsi lunar. Va fer dos atles, i va crear una carta geogràfica tridimensional. Va ser també el primer a la Xina en descriure el dic sec per a la reparació de vaixells. Va reformar el calendari xinès amb base a unes observacions astronòmiques molt precises que va realitzar durant mesos.
Al costat del seu col·lega Wei Pu, Shen va planejar mapejar les rutes orbitals de la Lluna i els planetes en un projecte intens de cinc anys que implicava observacions diàries, però això va ser frustrat pels oponents polítics a la cort.[7] Per ajudar en el seu treball en astronomia, Shen Kuo va fer dissenys millorats de l'esfera armil·lar, el gnòmon, el tub d'observació i va inventar un nou tipus de rellotge d'aigua d'entrada. Shen Kuo va idear una hipòtesi geològica per a la formació de terres (geomorfologia), basada en les troballes de fòssils marins interiors, el coneixement de l'erosió del sòl i la deposició de llim.[8]
El 1087 va finalitzar el seu atlas, Shou lin Tu, amb vint mapes que cobrien tots els districtes administratius de la Xina d'una escala homogénea 1/900000, utilitzant una base topogràfica de graella de 24 direccions.[9]
Shen Kuo va viure al final de la seva vida uns anys en aïllament, a la casa que posseïa un jardí que va anomenar rieró dels somnis i que li servia d'esplai, a prop de Zhenjiang, província de Jiangsu. La seva tomba està situada a la zona de Yuhang de Hangzhou, i recentment, el setembre de 2001, per iniciativa del Govern xinès s'ha reconstruït completament.
Referències modifica
- ↑ Di Domenico, Mina i Santillan, 2021, p. 87.
- ↑ Makeham, 2008, p. 239.
- ↑ Holzman, 1958, p. 260 i ss..
- ↑ Bowman, 2000, p. 599.
- ↑ 5,0 5,1 Mohn, 2006, p. 1.
- ↑ Di Domenico, Mina i Santillan, 2021, p. 89-96.
- ↑ Sivin, 1995, p. 48.
- ↑ Sivin, 1995, p. 49-51.
- ↑ Yu, 1987, p. 134.
Vegeu també modifica
Bibliografia modifica
- Bowman, John S. Columbia Chronologies of Asian History and Culture (en anglès). Columbia University Press, 2000. ISBN 0-231-11004-9.
- Di Domenico, Luciano Agustín; Mina, Federico Daniel; Santillan, Gustavo Enrique «La invención de la imprenta de tipos móviles en la obra de Shen Kuo (1031-1095)» (en castellà). Sinología Hispánica, Vol. 13, Num. 2, 2021, pàg. 71-100. DOI: 10.18002/sin.v2i13.7230. ISSN: 2444-832X.
- Holzman, Donald «Shen Kua and His Meng-Ch'i pI-T'an» (en anglès). T'oung Pao, Vol. 46, Num. 3/5, 1958, pàg. 260-292. DOI: 10.1163/156853258X00098. ISSN: 0082-5433.
- Ji, Lu. Biography of Shen Kuo 沈括 (en anglès). DeepLogic, s/d..
- Makeham, John. China: The World's Oldest Living Civilization Revealed (en anglès). Thames and Hudson, 2008. ISBN 9780500251423.
- Mohn, Peter. Magnetism in the Solid State: An Introduction (en anglès). Springer, 2006. ISBN 978-3-540-29384-2.
- Sivin, Nathan «Shen Kua: A Preliminary Assessment of His Scientific Thought and Achievements» (en anglès). Sung Studies Newsletter, Num. 13, 1977, pàg. 31-56. ISSN: 0049-254X.
- Sivin, Nathan. Science in Ancient China: Researches and Reflections (en anglès). Variorum, 1995. ISBN 9780860784920.
- Yu, Xixian. «Shen Kuo 1033-1097». A: T.W. Freeman. Geographers: Biobibliographical Studies, Volume 11 (en anglès). Bloomsbury, 1987, p. 133-137. ISBN 978-0-7201-1897-1.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shen Kuo |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Shen Kuo» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Sivin, Nathan. «Shen Kua» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 abril 2024].
- http://www.chinaculture.org/gb/en_madeinchina/2003-09/24/content_72415.htm Arxivat 2007-04-09 a Wayback Machine. Shen Kuo at Chinaculture.org