Signat Arsène Lupin

pel·lícula de 1959 dirigida per Yves Robert

Signat Arsène Lupin (títol original en francès Signé Arsène Lupin, en italià Il ritorno di Arsenio Lupin) és una pel·lícula de crim franco-italiana de 1959 escrita i dirigida per Yves Robert. És la seqüela de Les aventures d'Arsène Lupin (1957).[1][2] Ha estat doblada al català.[3]

Infotaula de pel·lículaSignat Arsène Lupin
Signé Arsène Lupin Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióYves Robert Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAlain Poiré Modifica el valor a Wikidata
GuióJean-Paul Rappeneau i Yves Robert Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeorges Van Parys Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMaurice Barry Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1959 Modifica el valor a Wikidata
Durada102 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Rodatgerue de la Paix Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ficció criminal i comèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0052578 Filmaffinity: 647431 Allocine: 45423 Letterboxd: signed-arsene-lupin Allmovie: v167530 TMDB.org: 146581 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

La guerra va acabar i després d'haver-se distingit en combat, André Laroche torna a reprendre la seva vida aventurera com a cavaller-lladre sota el nom d'Arsène Lupin. El seu antic còmplice La Ballu li ofereix el robatori d'un xalet a Enghien. Tres quadres robats de diferents llocs i les deduccions d'un jove periodista, Isidore Beautrelet li permetran trobar el tresor del Toisó d'Or, que Aurélia, antiga conquesta de Lupin, intentava apoderar-se.

Repartiment

modifica

Producció

modifica
  • Al voltant de la 1:17 de la pel·lícula, Isidore Beautrelet (Roger Dumas) entra a un rellotger acompanyat del conductor del tren. En realitat, la botiga es troba al 4, Rue de la Paix de París.[4]
  • L'escena final a les ruïnes del castell situat a la història a Borgonya és en realitat el Château-Gaillard (Les Andelys) a Normandia[5]
  • La pel·lícula inclou un anacronisme: les pintures del segle xv (que indiquen on trobar el tresor de l'orde del Toisó d'Or) mostren Château-Gaillard en ruïnes, tal com és avui. Mentre que aquest castell només va ser desmantellat a principis del segle xvii.

Referències

modifica
  1. Roberto Chiti. Dizionario del cinema italiano: I film. Gremese, 1991, 1996. ISBN 8876055487. 
  2. Paolo Mereghetti. Il Mereghetti. B.C. Dalai Editore, 2010. ISBN 8860736269. 
  3. Signat Arsène Lupin, esadir.cat
  4. «[RESOLU signe arsene lupin]». Le forum de L2TD.com. Arxivat de l'original el 2020-08-06. [Consulta: 5 juliol 2022].
  5. «Signé: Arsène Lupin (1959), chapitre User Reviews».