Silesià
El silesià o alt silesià (en silesià: ślůnsko godka, en polonès: język śląski, en txec: slezština) és un idioma de Silèsia. El seu codi és ISO 639-3: szl.
| ślůnsko godka | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | Més d'1.250.000 |
| Parlants nadius | 522.000 (2013 ) |
| Parlat a | Alta Silèsia i Lower Silesia (en)  |
| Autòcton de | Silesians i Silèsia |
| Estat | Polònia (Voivodat de Silèsia i Voivodat d'Opole), República Txeca (Regió de Moràvia i Silèsia i Regió d'Olomouc), Alemanya i Estats Units |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves llengües eslaves occidentals llengües lequítiques | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-3 | szl |
| SIL | SZL |
| Glottolog | sile1253 |
| Ethnologue | szl |
| IETF | szl |
| Endangered languages | 8349 |
Distribució modifica
Els parlants de l'idioma silesià habiten a la regió de l'Alta Silèsia, situada entre el sud-oest de Polònia i el nord-est de la República Txeca. Actualment, el silesià és parlat sovint a l'àrea entre la frontera històrica de Silèsia a l'est, i una línia de Syców fins a Prudnik a l'oest, així com a l'àrea de Rawicz (Khazaks). Fins al 1945 el silesià va ser parlat també a enclavaments de la Baixa Silèsia, com el baix silesià va ser parlat per la majoria ètnica alemanya en aquella regió.
D'acord amb l'últim cens a Polònia (2011), al voltant de 509.000[1] persones van declarar que el silesià era la seva llengua principal, i aproximadament 0,9 milions[1] van declarar-se de nacionalitat silesiana. Així i tot, el nombre total de parlants del silesià (la majoria dels quals no el consideren com una llengua separada) supera els dos milions. També hi ha aproximadament 100.000 parlants del dialecte txec silesià.
Escriptura modifica
Hi ha hagut nombrosos intents de codificar el silesià. Un dels primers alfabets creats fou l'alfabet silesià de Steuer. El seguiren el Tadzikowy muster, l'alfabet fonètic silesià i una adaptació de l'alfabet polonès pel silesià.
Alfabet de Steuer modifica
Fou un dels primers alfabets creats específicament pel silesià. L'escriptor Feliks Steuer l'emprà per escriure els seus poemes. L'abecedari constava de trenta grafemes i vuit dígrafs.
Lletres: A, B, C, Ć, D, E, F, G, H, I, J, K, L, Ł, M, N, Ń, O, P, R, S, Ś, T, U, Ů, W, Y, Z, Ź, Ż.
Dígrafs: Au, Ch, Cz, Dz, Dź, Dż, Rz, Sz.
Tadzikowy muster modifica
La variant denominada tadzikowy muster fou introduïda a la dècada dels anys noranta. Fou creada per Ted Jeczalik (Tadzik Jeczalik, Tadeusz Jaczalik).[2] Aquest alfabet es basa en l'alfabet estàndard llatí (compatible amb l'ISO), i consta de vint-i-sis lletres i tretze dígrafs i dos trígrafs. En lloc d'emprar signes diacrítics es col·loca un apòstrof darrere de la lletra.
Lletres: A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L, M, N, O, P, Q, R, S, T, U, V, W, X, Y, Z.
Dígrafs: c', ci, l', n', ni, oo, rz, s', si, z', zi, dz, dz'.
Trígrafs: dzi, drz.
Alfabet fonètic silesià modifica
El 2006 es va proposar un nou alfabet pel silesià. Consisteix en trenta-dos grafemes i quatre dígrafs. Aquesta modalitat s'empra entre altres per escriure la viquipèdia en silesià.
Lletres: A, B, C, Ć, Č, D, E, F, G, H, I, J, K, L, M, N, Ń, O, P, R, Ř, S, Ś, Š, T, U, Ů, W, Y, Z, Ź, Ž
Dígrafs: Ch, Dz, Dź, Dž.
Alfabet polonès pel silesià modifica
El silesià també s'escriu amb una adaptació de l'alfabet polonès, el qual conté trenta grafemes i set dígrafs.
Lletres: A, B, C, Ć, D, E, F, G, H, I, J, K, L, Ł, M, N, Ń, O, Ó, P, R, S, Ś, T, U, W, Y, Z, Ź, Ż. També de vegades s'inclou Ą ą.
Dígrafs: Ch, Cz, Dz, Dź, Dż, Rz, Sz
El seu ús té una àmplia extensió. A Polònia, a les escoles s'ensenya el silesià amb esta modalitat.
Escriure amb aquest alfabet té els seus inconvenients, ja que un mateix so es pot escriure de diverses formes i d'altra banda hi ha un risc de perdre una característica del silesià pel fet que en polonès no es distingeix les dues realitzacions de la o.
Taula comparativa modifica
| A. fonètic | A. Steuer | A. tadzikowy muster |
A. polonès | AFI |
|---|---|---|---|---|
| A a | A a | A a | A a | /a/ |
| B b | B b | B b | B b | /b/ |
| C c | C c | C c | C c | /ʦ͡/ |
| Ć ć | Ć ć | Ci ci | Ć ć Ci ci |
/ʨ͡/ |
| Č č | Cz cz | C' c' | Cz cz | /tʂ͡/ |
| Ch ch | Ch ch | Ch ch | Ch ch | /x/ |
| D d | D d | D d | D d | /d/ |
| E e | E e | E e | E e | /ɛ/, /e/ |
| F f | F f | F f | F f | /f/ |
| G g | G g | G g | G g | /g/ |
| H h | H h | H h | H h | /x/ |
| I i | I i | I i | I i | /i/ |
| J j | J j | J j | J j | /j/ |
| K k | K k | K k | K k | /k/ |
| L l | L l | L l | L l | /l/ |
| — | Ł ł | L' l' | Ł ł | /w/ |
| M m | M m | M m | M m | /m/ |
| N n | N n | N n | N n | /n/ |
| Ń ń | Ń ń | N' n' | Ń ń Ni ni |
/ɲ/ |
| O o | O o | O o | O o | /ɔ/ |
| P p | P p | P p | P p | /p/ |
| R r | R r | R r | R r | /r/ |
| Ř ř | Rz rz | Rz rz | Rz rz | /ʐ/ |
| S s | S s | S s | S s | /s/ |
| Ś ś | Ś ś | Si si | Ś ś Si si |
/ɕ/ |
| Š š | Sz sz | S' s' | Sz Sz | /ʂ/ |
| T t | T t | T t | T t | /t/ |
| U u | U u | U u | U u | /u/ |
| Ů ů | Ů ů | Oo oo | O o* Ó ó U u Ą ą |
/o/ |
| W w | W w | W w | W w | /v/ |
| Y y | Y y | Y y | Y y | /ɨ/ |
| Ź ź | Zi zi | Ź ź | Ź ź Zi zi |
/ʑ/ |
| Ž ž | Ż ż | Z' z' | Ż ż | /ʐ/ |
| Notes:
Els caràcters amb fons taronja no es consideren lletres. L'ordre d'esta taula és el de l'alfabet fonètic silesià. * No hi ha una notació clara per a la ů. La paraula ślůnsk ("silesià") pot escriure's com ślonsk, ślónsk, ślunsk | ||||
Exemple modifica
Primer article de la Declaració Universal dels Drets Humans en silesià, polonès i txec:
| Silesià | Polonès | Txec |
|---|---|---|
|
Wšyjske ludźe rodzům śe swobodne a růwne we swojim werće a prawach. Sům uůne uobdařůne filipym a sůmńyńym a majům powinność wzglyndym inkšych jak brat s bratym postympować. |
Wszyscy ludzie rodzą się wolni i równi pod względem swej godności i swych praw. Są oni obdarzeni rozumem i sumieniem i powinni postępować wobec innych w duchu braterstwa. |
Všichni lidé se rodí svobodní a sobě rovní co do důstojnosti a práv. Jsou nadáni rozumem a svědomím a mají spolu jednat v duchu bratrství. |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Narodowy Spis Powszechny Ludności i Mieszkań 2011. Raport z wyników - Central Statistical Office of Poland
- ↑ «Dyktando 2008 - Ogólnopolskie Dyktando Języka Śląskiego». Arxivat de l'original el 2008-10-06. [Consulta: 13 juliol 2009].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Silesià |
| Hi ha una edició en silesià de la Viquipèdia |
- Pů našymu - djalykt ślůnski kodyfikowůny Arxivat 2017-09-30 a Wayback Machine.
- Slonsko Lauba
- Text parlat en silesià Arxivat 2009-02-02 a Wayback Machine.