Silk Stockings
pel·lícula de 1957 dirigida per Rouben Mamoulian
Silk Stockings és una pel·lícula musical americana de Rouben Mamoulian, estrenada el 1957.
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Rouben Mamoulian |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Randall Duell William A. Horning |
| Producció | Arthur Freed |
| Dissenyador de producció | Cedric Gibbons  |
| Guió | Leonard Gershe i Leonard Spigelgass, adaptació lliure de la novel·la Ninotchka de Melchior Lengyel i del llibret de la comèdia musical original Silk Stockings de George S. Kaufman, Leueen McGrath i Abe Burrows |
| Música | Cole Porter |
| Fotografia | Robert J. Bronner |
| Muntatge | Harold F. Kress |
| Vestuari | Helen Rose |
| Productora | Arthur Freed Production i Metro-Goldwyn-Mayer |
| Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1958 |
| Durada | 117 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Pressupost | 1.853.463 dòlars |
| Descripció | |
| Basat en | Ninotchka |
| Gènere | musical |
| Lloc de la narració | París |
          | |
Argument modifica
Després del fracàs de tres agents soviètics maldestres en una operació de repatriació d'un compositor, Ninotchka, una agent molt eficaç, és enviada a París per tal d'aconseguir-ho allà on els seus companys han fracassat. Comença per fer el procés d'un Occident decadent abans de caure sota l'encant d'un productor de cinema que, tant sí com no, l'entestarà a revisar el seu judici...[1]
Repartiment modifica
- Fred Astaire: Steve Canfield
- Cyd Charisse: Ninotchka Yoschenko
- Janis Paige: Peggy Dayton
- Peter Lorre: Brankov
- George Tobias: Marcovitch
- Jules Munshin: Bibinski
- Joseph Buloff: Ivanov
- Wim Sonneveld: Boroff
Al voltant de la pel·lícula modifica
- Silk Stockings és un remake de la penúltima pel·lícula de Greta Garbo, Ninotchka. És també una de les últimes pel·lícules de Fred Astaire i una de les últimes pel·lícules musicals produïdes a Hollywood en els anys 1950.
- Aquesta pel·lícula presenta de manera molt estereotipada els soviètics i el seu estil de vida. Una escena ensenya una carta que Ninotchka rep: tota la carta és censurada excepte l'encapçalament i la signatura. Una altra escena és un diàleg entre Ninotchka i Steve Canfield: «Però Mr. Canfield, no el posa trist ser en una societat en què la gent és explotada?» -«No, formo part dels que exploten», seguida de somriures intercanviats.
Referències modifica
- ↑ «Silk Stockings». The New York Times.