Simferita

La simferita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la trifilita. Rep el seu nom de la ciutat de Simferòpol, a Crimea, Ucraïna, on el mineral va ser estudiat. Tant el nom "simferopolita" com "simferita" van ser utilitzats indistintament en els primers treballs.

Simferita
Fórmula química	LiMg(PO₄)
Localitat tipus	pegmatita Rodionovskoe, Riu Berda, Priazovie, Província de Zaporíjia, Ucraïna
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.AB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	8.AB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/A.02
Dana	38.5.7.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 4,74Å; b = 10,1Å; c = 5,89Å;
Color	vermell fosc
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1,690 a 1,704 nβ = 1,702 a 1,716 nγ = 1,712 a 1,726
Birefringència	δ = 0,022
Dispersió òptica	r > v forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1989-016
Any d'aprovació	1989
Símbol	Smf
Referències

Característiques

La simferita és un fosfat aprovat com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1989. La seva fórmula química va ser redefinida l'any 2022, passant a ser: LiMg(PO₄). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.AB - Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: farringtonita, ferrisicklerita, heterosita, litiofilita, natrofilita, purpurita, sicklerita, trifilita, karenwebberita, sarcòpsid, chopinita, beusita, graftonita, xantiosita, lammerita, lammerita-β, mcbirneyita, stranskiïta, pseudolyonsita i lyonsita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la pegmatita Rodionovskoe, en el curs mitjà del riu Berda, a Priazovie, a la província de Zaporíjia (Ucraïna). També s'ha indicat que podria haver estat descrita a Michałkowa, als monts Sowie, a la Baixa Silèsia (Polònia). Són els dos únics indrets on ha estat trobada aquesta espècie.