Simfonia núm. 6 (Beethoven)

La Simfonia núm. 6 a fa major opus 68, anomenada "Pastoral", va ser acabada per Beethoven el 1808 i és una de les obres de música programàtica de Beethoven. En la seva estrena va rebre el subtítol "Records de la vida campestre".

Infotaula de composicióSimfonia núm. 6

Modifica el valor a Wikidata
Títol originalSinfonie Nr. 6 F-Dur Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalsimfonia Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatfa major Modifica el valor a Wikidata
CompositorLudwig van Beethoven Modifica el valor a Wikidata
Creació1808 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1809 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aJoseph Franz von Lobkowitz i Andrei Razumovski Modifica el valor a Wikidata
Part delist of compositions by Ludwig van Beethoven by opus number (en) Tradueix i Simfonies de Beethoven Modifica el valor a Wikidata
Opus68 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióorquestra simfònica Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena22 desembre 1808 Modifica el valor a Wikidata
EscenariTheater an der Wien Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 60e1dcf6-e728-35be-8948-ba74500b6c6e IMSLP: Symphony_No.6,_Op.68_(Beethoven,_Ludwig_van) Allmusic: mc0002367003 Modifica el valor a Wikidata

Beethoven va ser un amant de la naturalesa i passava part del seu temps caminant pel camp. Sovint deixava Viena per anar a treballar a pobles. Com va dir ell mateix, la Sisena Simfonia és "més expressió de sentiments que pintura de sons", i el mateix tipus de comentari s'ofereix en el títol que va col·locar en el primer moviment.

Estrena modifica

La Simfonia Pastoral va ser composta principalment el 1808, encara que hi ha esbossos que daten de 1806, simultàniament amb la famosa cinquena simfonia. Va ser estrenada al costat d'aquesta en un llarguíssim concert en el Theater an der Wien de Viena, el 22 de desembre de 1808, dirigit pel mateix compositor. L'obra dura al voltant de 40 minuts. Va ser rebuda fredament. Si bé la Sisena Simfonia conté moments ben bonics, la gent desitjava una altra obra amb un caràcter diferent, i l'obra relativament calmada i introspectiva no va agradar tant.

Posteriorment, tanmateix, l'obra s'ha convertit a poc a poc en una de les obres centrals del repertori simfònic. És una de les obres favorites del molts oients.

Estructura modifica

La simfonia va trencar amb el motlle clàssic en tenir cinc moviments, més que el dels quatre típics. Els moviments són:

  • Erwachen heiterer Empfindungen bei der Ankunft auf dem Lande (Despertar d'alegres sentiments amb l'arribada al camp): Allegro ma non troppo
  • Szene am Bach (Escena al rierol): Andante molto mosso
  • Lustiges Zusammensein der Landleute (Alegre reunió de camperols): Allegro
  • Gewitter. Sturm (Llampec. Tempesta): Allegro
  • Hirtengesang. Frohe und dankbare Gefühle nach dem Sturm (Cant dels pastors. Acció de gràcies després de la tempesta): Allegretto

Els últims tres moviments es toquen tot seguits sense pausa.

La plantilla instrumental de la simfonia difereix en cada moviment.

  • Per als moviments més lírics (el primer, el segon i el final), Beethoven va especificar una orquestra simfònica clàssica més aviat petita: 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompes, i una orquestra de cordes consistent en els usuals primers i segons violins, violes, violoncels i contrabaixos.
  • Per al tercer moviment, s'hi sumen 2 trompetes, i per incrementar l'efectivitat de la tempesta, Beethoven agrega trompetes, 2 trombons, timbals i un flautí.

Enllaços externs modifica