Sincel·le (títol eclesiàstic)
Sincel·le o Sincel [a] grec antic: σύγκελλος, llatí: syncellus era un càrrec eclesiàstic de l'Imperi Romà d'Orient. El sincel·le era un auxiliar del patriarca de Constantinoble i tenia una posició de gran importància a l'estat. Es considerava el successor designat del patriarca governant.[1]
| Jurisdicció | Imperi Romà d'Orient  |
|---|
La paraula grega significa «aquell que viu a la mateixa cel·la» en un monestir. Està documentada des del segle v i designava al conseller més proper d'un bisbe o arquebisbe, i vivia a la mateixa residència o cel·la. A l'Imperi Romà d'Orient, els sincel·les del patriarca de Constantinoble van adquirir ràpidament una posició preeminent, i sovint passava que un sincel·le ocupava el tron patriarcal quan quedava vacant. Sens dubte aquest v a ser el procés normal durant els segles IX i X, quan el sincel·le era un funcionari nomenat per l'emperador. Això era una eina que permetia el control imperial de la successió patriarcal.[1][2] Tot i que els seus membres eren clergues de rang inferior, sacerdots i diaques, al Cletorològion de l'any 899 ja figura entre els alts funcionaris seculars de l'estat i era una de les «dignitats especials» (ἀξίαι εἰδικαί), situat entre el ῥαίκτωρ ('rhaiktor', forma grega del llatí rector), i el cartulari. Els seus deures exactes no estan clars, però era membre del Senat i tenia un paper en les cerimònies imperials. Al Cletorològion, el sincel·le se situava en tercer lloc entre tots els oficis seculars de la jerarquia, després del Basileopàtor i el rhaiktor. Els sincel·les del patriarca de Roma tenien prioritat sobre els del patriarca de Constantinoble, si n'hi havia, i darrere hi anaven els dels altres patriarcats.[2]
El títol tenia gran prestigi i a partir del segle x, s'atorgava també als bisbes metropolitans ambiciosos. El títol es va anar ampliant gradualment i va adquirir formes més grandiloqüents com protosincel·le (πρωτοσύγκελλος, 'primer sincel·le') o πρόεδρος τῶν πρωτοσυγκέλλων, ('president del primer sincel·le'). A partir del temps dels Paleòlegs, els sincel·les del Patriarca de Constantinoble s'anomenaven (μέγας πρωτοσύγκελλος, megas protosynkellos, «gran protosincel·le»).[1]
Notes modifica
- ↑ La GEC, el GDLC i la Fundació Bernat Metge empren la forma «Sincel·le». L'hel·lenista Joan Alberich, en canvi, recomana transcriure la terminació grega «-λλος» com a «-l», cosa que donaria «sincel».
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Kazdan, Alexandr (ed.). The Oxford dictionary of Byzantium / 3 Nike - Zygo. Nova York: Oxford Unuversity Press, 1991, p. 1993-1994. ISBN 9780195046526.
- ↑ 2,0 2,1 Bury, John B. The imperial administrative system in the ninth century with a revised text of The Kletorologion of Philotheos. Londres: Oxford Univ. Press, 1911, p. 116-117.