Sis Dies Internacionals d'Enduro

competició internacional d'enduro de 6 dies de durada

Els Sis Dies Internacionals d'Enduro (en anglès, International Six Days of Enduro, abreujat ISDE) són una competició d'enduro reconeguda internacionalment, la més dura i emblemàtica de totes.[1] Se celebren des de 1913 (amb pauses durant les dues guerres mundials), essent la competició motociclista de fora d'asfalt més antiga del calendari de la FIM (Fédération Internationale de Motocyclisme).

FIM International Six Days of Enduro
Tap de dipòsit d'una MZ commemorant les 6 victòries al Trofeu d'aquesta marca
AcrònimISDE
(fins al 1980: ISDT)
CategoriaEnduro
ÀmbitInternacional
EntitatFIM
1a Temporada1913
Equip campió 2023Estats Units Estats Units (World)
França França (Junior)
Estats Units Estats Units (Women)
Web oficialfim-isde.com
Darrera revisió: 26/02/2024

Històricament els ISDE s'havien anomenat Sis Dies Internacionals de Trial (International Six Days Trial,[2] abreujat ISDT), fins que el 1981 varen canviar de denominació quan la FIM va decidir unificar el nom oficial de la disciplina, que fins aleshores divergia segons els països (Reliability trials, Regolarità, Tot Terreny...),[3] a l'actual "Enduro".

La prova es disputa a finals d'estiu i es coneix també com a les "Olimpíades del Motociclisme". Atès que contempla classificacions per a formacions estatals, des del 1970 és reconeguda per la FIM com a "Campionat del món d'enduro per a equips nacionals". Consegüentment, els membres dels equips guanyadors són considerats des d'aleshores campions del món de la disciplina.

Història modifica

 
Un participant amb la seva Triumph a l'edició de 1950, a Gal·les

Els ISDT es van celebrar per primera vegada el 1913 a Carlisle, Anglaterra, i des d'aleshores s'han disputat cada any en un país diferent. Inicialment inspirats en els Sis Dies d'Escòcia de Trial (Scottish Six Days Trial, SSDT), es tractava d'una prova d'habilitat i resistència de pilots i motocicletes sobre un llarg recorregut per tota mena de terreny (trial significa "judici", "prova" o "assaig" en anglès). Amb el temps els SSDT i els ISDT s'anaren diferenciant: el que avui coneixem per "trial" es va anar especialitzant a valorar l'habilitat del pilot sobre unes zones non-stop repartides pel recorregut, mentre que l'actual "enduro" passà a prioritzar la regularitat horària del pilot sobre aquest recorregut.[4] Als seus inicis, el recorregut dels ISDT discorria majoritàriament per carreteres asfaltades, mentre actualment transcorre sobretot per camins i pistes fora de carretera.[1]

Al llarg de la seva història, els Sis Dies Internacionals han patit diverses incidències. Ja la segona edició, que s'hauria d'haver disputat el 1914 a Grenoble, França, es va haver d'anul·lar a causa de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. La prova es va reprendre el 1920, dos anys després del final de la guerra, justament a Grenoble, i des d'aleshores els ISDT es van anar celebrant regularment en un país europeu (normalment, el guanyador de l'edició anterior). El 1929, a l'onzena edició de la prova, el format dels Sis Dies va variar puntualment i el seu traçat va recórrer diversos països de l'Europa Central: el 1927 s'havia decidit que, amb motiu del 25è aniversari de la FICM (denominació oficial de la FIM fins al 1949), els ISDT havien de consistir en una mena de viatge per etapes de Múnic a Ginebra a través de cinc països, cosa que va fer que aquell any no s'apliqués la regla habitual que feia que la nació guanyadora tingués l'opció d'acollir la competició l'any següent. El 1930, doncs, els ISDT es van tornar a celebrar a Grenoble i des d'aleshores es va reprendre el format habitual d'un únic país hoste.

El 1939, vint-i-unena edició de la prova, els ISDT es van celebrar del 21 al 26 d'agost a Salzburg, aleshores dins el Tercer Reich alemany. Al cinquè dia, la selecció britànica i tots els seus acompanyants es va retirar i va passar a Suïssa a causa de l'imminent esclat de la Segona Guerra Mundial. Al final de la prova, que va guanyar l'equip amfitrió alemany, els resultats no es van confirmar en haver-se'n anat els membres britànics del jurat i, un cop acabada la guerra, la FICM no en va reconèixer els resultats. Per tant, els ISDT de 1939 consten oficialment com a "anul·lats". La següent edició dels ISDT, la vint-i-dosena, es va celebrar el 1947 a Zlín, Txecoslovàquia. Com d'habitud, la prova s'anà celebrant anualment a Europa fins al 1973, en què es va disputar per primer cop als EUA. Des d'aleshores, els Sis Dies s'han tornat a celebrat fora d'Europa diverses vegades, principalment a Amèrica però també a Oceania, en països com ara el Brasil, Mèxic, Xile, Austràlia i Nova Zelanda.

Els Sis Dies Internacionals d'Enduro s'anomenen oficialment així des de l'edició del 1981, la cinquanta-sisena, celebrada a l'illa d'Elba. En tota la història de la prova, els ISDE només s'han celebrat a Catalunya en una ocasió: va ser a la seixantena edició, el 1985, en què tingueren la seu a Alp, a la Cerdanya.

Reglamentacions modifica

Durant la seva llarga història les normes i les condicions han canviat per adaptar-se a l'evolució de l'esport, però segueix sent una prova de màxima resistència de pilot i màquina. Durant sis dies el pilot ha de superar tota mena de dificultats, des de les pròpies del terreny accidentat per on ha de córrer, sovint amb trams d'extrema duresa, fins a les inclemències del temps o eventuals incidents mecànics que haurà d'adobar sobre la marxa sense cap mena d'ajut extern.[3] Per bé que històricament la distància total recorreguda al final dels sis dies superava sovint els 2.000 quilòmetres,[3] actualment aquesta xifra pot oscil·lar entre els 1.200 i els 1.600 quilòmetres en total.[5]

El desenvolupament dels Sis Dies és decisiu per a tota la disciplina de l'enduro.[1] Els canvis en el reglament s'apliquen sovint per primer cop en aquesta prova, i tot seguit són adoptats per la resta de competicions i campionats de la disciplina. Un dels principals punts del reglament introduït als ISDE va ser la prohibició d'ajut extern, de manera que les reparacions que calgui fer a la motocicleta les pot executar únicament el pilot.[3]

Participació i trofeus modifica

Membres de l'equip de la RDA que guanyà el Trofeu als ISDT de 1967
L'equip italià que guanyà el Vas d'argent als ISDT de 1975

Els ISDE han atret equips estatals de fins a 32 estats diferents els darrers anys. Usualment acostumen a aplegar-s'hi més de 500 pilots, juntament amb milers de persones integrants dels equips de suport, a banda dels espectadors. Això suposa un gran impacte econòmic, amb un important augment dels ingressos, per al lloc on es desenvolupa la prova cada any.

Els ISDE atorguen els següents trofeus per als diferents equips admesos:

  • FIM World Trophy (l'històric "Trofeu"), per a equips estatals de 6 pilots
  • FIM Junior World Trophy (l'històric "Vas d'argent"), per a equips estatals júnior de 4 pilots (d'entre 18 i 23 anys)
  • FIM Women’s World Trophy, per a equips estatals femenins de 3 pilots
  • Club Team Award, per a equips de club de 3 pilots
  • Manufacturer’s Team Award, per a equips de fabricant de 3 pilots

També hi ha medalles individuals d'or, d'argent i de bronze atorgades a partir del percentatge de pilots que finalitzen la prova, o en relació amb la classificació aconseguida dins d'una de les tres categories actuals (E1, E2 i E3). Per exemple, a l'edició del 2007 a Xile la medalla d'or s'atorgà als pilots que acabaren amb un temps global fins a un 10% superior al del vencedor en la seva categoria; la medalla d'argent als qui acabaren amb un temps fins al 40% superior, i tots els finalistes restants aconseguiren medalla de bronze. Finalment, es premia també el vencedor individual de cada classe i l'absolut dels sis dies.

Història dels trofeus modifica

  • La federació britànica (ACU) va instaurar un trofeu per a l'esdeveniment. L'any 1949 el trofeu es va fixar en una copa d'argent de l'època del rei Jordi III, anomenat actualment FIM World Trophy (Trofeu Mundial de la FIM). Des d'aleshores, l'equip guanyador dels ISDE és conegut com a "guanyador del Trofeu".
  • El 1924, a suggeriment de la federació motociclista dels Països Baixos, es va instaurar per al segon classificat el Silver Vase (Vas de Plata). El 1985, any en què la prova se celebrà a Catalunya, aquest segon premi es reconvertí al Junior World Trophy (Trofeu Mundial Júnior) per a pilots de fins a 23 anys.
  • Des del 1962 s'atorga el Watling Trophy a l'equip estatal més destacat.
  • El 2007 es creà el Women's Trophy per a equips estatals femenins.
  • El 2016 s'instaurà el Vintage Trophy per a equips estatals equipats amb motocicletes anteriors a 1986. Des del 2021, l'esdeveniment se celebra de forma independent, un cop acabats els Sis Dies.

Llista de guanyadors modifica

ISDT (1913-1980) modifica

 
Oriol Puig Bultó amb la Bultaco Sherpa S als ISDT de 1962, a Garmisch-Partenkirchen, on guanyà la seva primera medalla d'or
Edició Any Seu World Trophy Silver Vase
1. 1913 Carlisle,
Anglaterra
  Regne Unit
W. B. Gibb
W. B. Little
Charlie Collier
-
1914 Grenoble, França Cancel·lats a causa de l'esclat de la I Guerra Mundial
1915-1919: No celebrats a causa de la I Guerra Mundial
2. 1920 Grenoble,
França
  Suïssa
J. Morand
A. Robert
E. Gex
-
3. 1921 Ginebra,
Suïssa
  Suïssa
J. Morand
A. Rothenbach
E. Gex
-
4. 1922 Ginebra,
Suïssa
  Suïssa
J. Morand
A. Robert
E. Gex
-
5. 1923 Estocolm,
Suècia
  Suècia
Gustav Göthe
Yngve Eriksson
Bernhard Malmberg
J A Bylund
-
6. 1924 Chaudfontaine,
Bèlgica
  Regne Unit
G. S. Arter
C. Wilson
F. W. Giles
  Noruega
C. Vaumund
O. Graff
J. Juberget
7. 1925 Southampton,
Anglaterra
  Regne Unit
B. Kershaw
G. S. Arter
F. W. Giles
  Regne Unit
B. Kershaw
G. S. Arter
F. W. Giles
8. 1926 Buxton,
Anglaterra
  Regne Unit
Graham Walker
J. Lidstone
P. Pike
  Regne Unit
Graham Walker
J. Lidstone
P. Pike
9. 1927 Ambleside,
Anglaterra
  Regne Unit
L. Crisp
Graham Walker
F. W. Giles
  Regne Unit
Marjorie Cottle
Edyth Foley
Louise MacLean
10. 1928 Harrogate,
Anglaterra
  Regne Unit
V. C. King
F. W. Neill
H. G. Uzzell
  Regne Unit
L. Crisp
Graham Walker
F. W. Giles
11. 1929 Múnic, Alemanya -
Ginebra, Suïssa
  Regne Unit
G. R. Butcher
George Rowley
F. W. Neill
  Regne Unit
L. A. Welch
A. R. Edwards
H. S. Perrey
12. 1930 Grenoble,
França
  Itàlia
Rosolino Grana
Luigi Gilera
Miro Maffeis
  França
A. Sourdot
R. Debaissieux
N. Coulon
13. 1931 Merano,
Itàlia
  Itàlia
Rosolino Grana
Luigi Gilera
Miro Maffeis
  Països Baixos
D. H. Eysink
G. Bakker-Schut
A.P. van Hammersveld
14. 1932 Merano,
Itàlia
  Regne Unit
Albert E. Perrigo
George Rowley
N. P. O. Bradley
  Regne Unit
Graham Walker
Jack Williams
R. McGregor
15. 1933 Llandrindod Wells,
Gal·les
  Alemanya
Ernst Jakob Henne
Josef Stelzer
Josef Mauermayer
Wiggerl Kraus
  Regne Unit
Vic Brittain
Jack Williams
G. F. Povey
16. 1934 Garmisch-Partenkirchen,
Alemanya
  Alemanya
Ernst Jakob Henne
Josef Stelzer
Josef Mauermayer
Wiggerl Kraus
  Regne Unit
F.E. Thacker
R. McGregor
L. Heath
17. 1935 Oberstdorf,
Alemanya
  Alemanya
Ernst Jakob Henne
Josef Stelzer
Wiggerl Kraus
J. Müller
  Alemanya
Arthur Geiss
Walfried Winkler
Ewald Kluge
18. 1936 Freudenstadt,
Alemanya
  Regne Unit
Vic Brittain
George Rowley
W.S. Waycott
E. Belsten
  Regne Unit
R. McGregor
J.A. McLeslie
J.C. Edward
19. 1937 Llandrindod Wells,
Gal·les
  Regne Unit
Vic Brittain
George Rowley
W.S. Waycott
  Països Baixos
A.P. van Hammersveld
G. Bakker-Schut
J. Moejes
20. 1938 Llandrindod Wells,
Gal·les
  Regne Unit
George Rowley
Jack Williams
Vic Brittain
W.S. Waycott
  Alemanya
Georg Meier
Rudolf Seltsam
Josef Forstner
21. 1939 Salzburg, Tercer Reich Anul·lat Anul·lat
1940-1946: No celebrats a causa de la II Guerra Mundial
22. 1947 Zlín,
Txecoslovàquia
  Txecoslovàquia
Jaroslav Simandl
Richard Dusil
Václav Stanislav
Jan Bednár
Karl Hansl
  Txecoslovàquia
Cenek Kohlícek
Emanuel Marha
Josef Paštika
23. 1948 San Remo,
Itàlia
  Regne Unit
Allan Jefferies
B.H.M. Viney
Jack Williams
C.N. Rogers
Vic Brittain
  Regne Unit
P.H. Alves
C.M. Ray
W.J. Stocker
24. 1949 Llandrindod Wells,
Gal·les
  Regne Unit
P.H. Alves
C.M. Ray
C.N. Rogers
F.M. Rist
B.H.M. Viney
  Txecoslovàquia
Emanuel Marha
František Bláha
J. Krcmar
25. 1950 Llandrindod Wells,
Gal·les
  Regne Unit
F.M. Rist
B.H.M. Viney
P.H. Alves
W.J. Stocker
C.M. Ray
  Regne Unit
D.S. Evans
E. Usher
A.F. Gaymer
26. 1951 Varese,
Itàlia
  Regne Unit
F.M. Rist
B.H.M. Viney
P.H. Alves
W.J. Stocker
C.M. Ray
  Països Baixos
P. Haaker
C. van Rijssel
H. Veer
27. 1952 Bad Aussee,
Àustria
  Txecoslovàquia
Cenek Kohlícek
Jaroslav Pudil
Richard Dusil
Jirí Kubeš
Jan Novotný
  Txecoslovàquia
František Bláha
Vojtech Kolár
Bohumil Kabát
28. 1953 Gottwaldov,
Txecoslovàquia
  Regne Unit
John V. Brittain
W.J. Stocker
S.B. Manns
P.H. Alves
B.H.M. Viney
  Txecoslovàquia
František Bláha
Vojtech Kolár
Bohumil Kabát
29. 1954 Llandrindod Wells,
Gal·les
  Txecoslovàquia
Bohuslav Roucka
Jaroslav Pudil
Saša Klimt
Jirí Kubeš
Vladimír Šedina
  Països Baixos
S. Schram
B.L. Jansema
M. den Haan
30. 1955 Gottwaldov,
Txecoslovàquia
  RFA
Johann Abt
Otto Brack
Udo Feser
Ernst Deike
Volker von Zitzewitz
  Txecoslovàquia
Stanislav Štástka
Zdenek Polanka
Miloslav Soucek
31. 1956 Garmisch-Partenkirchen,
RFA
  Txecoslovàquia
Miloslav Soucek
Jaroslav Pudil
Bohuslav Roucka
Zdenek Polánka
Vladimír Šedina
Saša Klimt
  Països Baixos
J.S. van Hoek
B.L. Jansema
J. Th. Witberg
F.R. Selling
32. 1957 Špindleruv Mlýn,
Txecoslovàquia
  RFA
Lorenz Specht
Richard Heßler
Gernot Leistner
Walter Aukthun
Klaus Kämper
Volker von Zitzewitz
  Txecoslovàquia
Vladimir Stepen
Oldrich Hamrsmid
Antonin Matejka
Karel Buchnar
33. 1958 Garmisch-Partenkirchen,
RFA
  Txecoslovàquia
Vladimír Šedina
Saša Klimt
Antonín Matejka
Zdenek Polánka
Jaroslav Pudil
Bohuslav Roucka
  Txecoslovàquia
Stanislav Štástka
František Darebný
Alois Roučka
Arnošt Zemen
34. 1959 Gottwaldov,
Txecoslovàquia
  Txecoslovàquia
Vladimír Šedina
Saša Klimt
Antonín Matejka
Zdenek Polánka
Jaroslav Pudil
Bohuslav Roucka
  Txecoslovàquia
Vladimir Stepan
Oldrich Hamrsmid
Frantisek Hoffer
Frantisek Bouska
35. 1960 Bad Aussee,
Àustria
  Àustria
Karl-Heinz Behrendt
Hans Leitner
Egon Dornauer
Josef Kleinschuster
Rupert Köberl
Siegfried Stuhlberger
  Itàlia
Luigi Gorini
Tulio Masserini
Eugenio Saini
Fausto Vergani
36. 1961 Llandrindod Wells,
Gal·les
  RFA
Günter Dotterweich
Richard Heßler
Lorenz Müller
Sebastian Nachtmann
Erwin Schmider
Lorenz Specht
  Txecoslovàquia
František Bouška
Oldrich Hamrsmid
Vladimír Štepán
37 1962 Garmisch-Partenkirchen,
RFA
  Txecoslovàquia
František Bouška
František Hóffer
Drahoslav Miarka
Zdenek Polánka
Bohuslav Roucka
Vladimír Štepán
  RFA
Horst Rothermund
Heinz Klingenschmidt
Volker Kramer
Günter Sengfelder
38. 1963 Špindleruv Mlýn,
Txecoslovàquia
  RDA
Günter Baumann
Peter Uhlig
Hans Weber
Horst Lohr
Bernd Uhlmann
Werner Salevsky
  Itàlia
Luigi Gorini
Carlo Moscheni
Giuseppe Panarari
Nino Tagli
39. 1964 Erfurt,
RDA
  RDA
Günter Baumann
Peter Uhlig
Hans Weber
Horst Lohr
Bernd Uhlmann
Werner Salevsky
  RDA
Gottfried Pohlan
Siegfried Rauhut
Lothar Schünemann
Ewald Schneidewind
40. 1965 Illa de Man   RDA
Peter Uhlig
Hans Weber
Horst Lohr
Bernd Uhlmann
Werner Salevsky
Karlheinz Wagner
  RDA
Günter Baumann
Klaus Teuchert
Horst Golz
Werner Stiegler
41. 1966 Villingsberg,
Suècia
  RDA
Peter Uhlig
Hans Weber
Horst Lohr
Werner Salevsky
Karlheinz Wagner
Klaus Teuchert
  RFA
Norbert Gabler
Klaus Kämper
Dieter Kramer
Erwin Schmider
42. 1967 Zakopane,
Polònia
  RDA
Peter Uhlig
Hans Weber
Werner Salevsky
Karlheinz Wagner
Klaus Teuchert
Klaus Halser
  Txecoslovàquia
A. Zemen
D. Miarka
M. Vytlacil
J. Jasansky
43. 1968 San Pellegrino Terme,
Itàlia
  RFA
Andreas Brandl
Heinz Brinkmann
Siegfried Gienger
Dieter Kramer
Volker Kramer
Lorenz Specht
  Itàlia
Demetrio Bonini
Arnaldo Farioli
Francesco Foresti
Giuseppe Signorelli
44. 1969 Garmisch-Partenkirchen,
RFA
  RDA
Peter Uhlig
Werner Salevsky
Karlheinz Wagner
Klaus Teuchert
Klaus Halser
Fred Willamowski
  RFA
Helmut Beranek
Norbert Gabler
Hans Trinkner
Rolf Witthöft
45. 1970 El Escorial,
Espanya
  Txecoslovàquia
Josef Fojtík
Jaroslav Bríza
Kvetoslav Mašita
Zdeněk Češpiva
František Mrázek
Petr Cemus
  Txecoslovàquia
Josef Cisar
Jiri Jasansky
Miroslav Vytlacil
Josef Rabas
46. 1971 Illa de Man   Txecoslovàquia
František Mrázek
Kvetoslav Mašita
Jaroslav Bríza
Petr Cemus
Zdeněk Češpiva
Josef Fojtík
  Txecoslovàquia
Josef Cisar
Jiri Jasansky
Miroslav Vytlacil
Tomas Petermann
47. 1972 Špindleruv Mlýn,
Txecoslovàquia
  Txecoslovàquia
Jaroslav Bríza
Petr Cemus
Zdeněk Češpiva
Josef Císar
František Mrázek
Josef Fojtík
  Txecoslovàquia
Pavel Cihelka
Josef Rabas
Milan Jedlicka
Petr Valek
48. 1973 Dalton,
EUA
  Txecoslovàquia
Josef Fojtík
Zdeněk Češpiva
Josef Císar
Kvetoslav Mašita
František Mrázek
Petr Cemus
  Estats Units
Dick Burleson
Malcolm Smith
Ed Schmidt
Ron Bohn
49. 1974 Camerino,
Itàlia
  Txecoslovàquia
Josef Fojtík
Zdeněk Češpiva
Josef Císar
Kvetoslav Mašita
Jirí Stodulka
Petr Cemus
  Txecoslovàquia
Josef Rabas
Pavel Cihelka
Milan Jedlicka
Jaroslav Bríza
50. 1975 Illa de Man   RFA
Josef Wolfgruber
Peter Neumann
Eberhard Weber
Jürgen Grisse
Rolf Witthöft
Eddy Hau
  Itàlia
Gualtiero Brissoni
Pietro Gagni
Attilio Petrogalli
Pierluigi Rottigni
51. 1976 Zeltweg,
Àustria
  RFA
Josef Wolfgruber
Peter Neumann
Eberhard Weber
Jürgen Grisse
Rolf Witthöft
Eddy Hau
  Txecoslovàquia
Milan Jedlicka
Pavel Cihelka
Jaroslav Kauler
Otakar Toman
52. 1977 Považská Bystrica,
Txecoslovàquia
  Txecoslovàquia
František Mrázek
Otakar Toman
Kvetoslav Mašita
Jirí Stodulka
Stanislav Zloch
Josef Císar
  Txecoslovàquia
Pavel Cihelka
Milan Jedlicka
Jiri Pošík
53. 1978 Värnamo,
Suècia
  Txecoslovàquia
František Mrázek
Jozef Chovancík
Kvetoslav Mašita
Jiri Pošík
Stanislav Zloch
Jirí Stodulka
  Itàlia
Luigi Medardo
Gino Perego
Osvaldo Scaburri
Giuseppe Signorelli
54. 1979 Neunkirchen,
RFA
  Itàlia
Elia Andrioletti
Franco Gualdi
Gualtiero Brissoni
Augusto Taiocchi
Guglielmo Andreini
Gianangelo Croci
  Txecoslovàquia
Josef Kauler
Jaroslav Kmostak
Zdenek Runkas
Jiri Císar
55. 1980 Briude,
Occitània
  Itàlia
Guglielmo Andreini
Elia Andrioletti
Gualtiero Brissoni
Gianangelo Croci
Andrea Marinoni
Augusto Taiocchi
  RFA
Arnulf Teuchert
Bert von Zitzewitz
Reinhard Christel
Rolf Witthöft

ISDE (1981-Actualitat) modifica

De 1981 al 2006
 
Gilles Lalay durant l'edició de 1985, a La Cerdanya. En fou el vencedor absolut.
Edició Any Seu World Trophy Silver Vase
56. 1981 Elba,
Itàlia
  Itàlia
Gualtiero Brissoni
Alessandro Gritti
Luigi Medardo
Gianangelo Croci
Franco Gualdi
Augusto Taiocchi
  Itàlia
Cesare Bernardi
Gianpiero Findanno
Andrea Marinoni
Angelo Signorelli
57. 1982 Považská Bystrica,
Txecoslovàquia
  Txecoslovàquia
Jiri Císar
Zdenek Belský
Emil Cunderlík
Vladimír Janouš
Jozef Chovancík
Stanislav Zloch
  RDA
Horst Geißenhöner
Steffen Mauersberger
Reinhard Klädtke
Uwe Weber
58. 1983 Builth Wells,
Gal·les
  Suècia
Peter Hansson
Torbjörn Jansson
Per Grönberg
Svenerik Jönsson
Bosse Lindbom
Thomas Gustavsson
  Suècia
Jacobsson
Karlsson
Andersson
Zell
59. 1984 Assen,
Països Baixos
  Països Baixos
Dinand Zijlstra
Henk van Mierlo
Martin Schalkwijk
Henk Poorte
Simon Schram
Gerrit Wolsink
  RDA
Reinhard Klädtke
Jens Thalmann
Bernd Lämmel
Andreas Cyffka
Seu World Trophy Junior Trophy
60. 1985 Alp,
Catalunya
  Suècia
Peter Hansson
Per Grönberg
Dick Wicksell
Svenerik Jönsson
Hålan Lundberg
Thomas Gustavsson
  RDA
Andreas Cyffka
Mike Heydenreich
Jens Grüner
Udo Grellmann
61. 1986 San Pellegrino Terme,
Itàlia
  Itàlia
Angelo Signorelli
Renato Pegurri
Tullio Pellegrinelli
Gianangelo Croci
Guglielmo Andreini
Edi Orioli
  Itàlia
Paolo Fellegara
Giorgio Grasso
Stefano Passeri
Enrico Zuffa
62. 1987 Jelenia Góra,
Polònia
  RDA
Jens Thalmann
Reinhard Klädtke
Uwe Weber
Harald Sturm
Jens Scheffler
Jens Grüner
  RDA
Mike Heydenreich
Udo Grellmann
Thomas Bieberbach
Danielo Pörschke
63. 1988 Mende,
Occitània
  França
Thierry Charbonnier
Stéphane Peterhansel
Gilles Lalay
Jean Paul Charles
Alan Olivier
Marc Moralès
  Itàlia
Luca Trussardi
Massimo Migliorati
Enrico Zuffa
Davide Trolli
64. 1989 Walldürn,
RFA
  Itàlia
Gianmarco Rossi
Stefano Passeri
Angelo Signorelli
Luca Trussardi
Paolo Fellegara
Franco Gualdi
  Finlàndia
Kari Tiainen
Juha-Pekka Leino
Jarkko Vainio
Jouni Sauren
65. 1990 Västerås,
Suècia
  Suècia
Jeff Nilsson
Dick Wicksell
Kent Karlsson
Svenerik Jönsson
Peter Hansson
Jimmie Eriksson
  Suècia
Robert Grönlund
Robert Svensson
Peter Karlsson
Peter Lundfeldt
66. 1991 Považská Bystrica,
Txecoslovàquia
  Suècia
Jeff Nilsson
Joachim Hedendahl
Svenerik Jönsson
Dick Wicksell
Kent Karlsson
Bill Andersson
  Estats Units
Steve Hatch
Jimmy Lewis
David Rhodes
Chris Smith
67. 1992 Cessnock,
Austràlia
  Itàlia
Paolo Fellegara
Fabio Farioli
Stefano Passeri
Mario Rinaldi
Giovanni Sala
Arnaldo Nicoli
  Suècia
Anders Eriksson
Robert Grönlund
Peter Karlsson
Peter Jansson
68. 1993 Assen,
Països Baixos
  Polònia
Marek Darowski
Maciej Wrobel
Viktor Iwanski
Wojciech Rencz
Andrzej Tomizek
Ryszard Augustyn
  Països Baixos
Peter Lenselink
Patrick Isfordink
Erik Davids
Hans Arends
69. 1994 Tulsa,
EUA
  Itàlia
Maurizio Carminati
Tullio Pellegrinelli
Mario Rinaldi
Fabio Farioli
Arnold Nicoli
Giovanni Sala
  Suècia
Rickard Larsson
Björn Carlsson
Linus Borman
Morgan Jansson
70. 1995 Jelenia Góra,
Polònia
  Itàlia
Gianmarco Rossi
Paolo Fellegara
Giorgio Grasso
Giuseppe Gallino
Tullio Pellegrinelli
Arnaldo Nicoli
  Austràlia
Shawn Reed
Shane Watts
Ian Cunningham
Jamie Cunningham
71. 1996 Hämeenlinna,
Finlàndia
  Finlàndia
Kari Tiainen
Jani Laaksonen
Pekka Viljakainen
Petteri Silvan
Mika Ahola
Vesa Kytönen
  Finlàndia
Tuomas Ahonen
Juha Salminen
Juha Laaksonen
Mika Marila
72. 1997 Brescia,
Itàlia
  Itàlia
Fausto Scovolo
Stefano Passeri
Giovanni Sala
Jarno Boano
Mario Rinaldi
Fabio Farioli
  Itàlia
Pablo Peli
Ivan Boano
Alessio Paoli
Giovanni Genini
73. 1998 Traralgon,
Austràlia
  Finlàndia
Juha Salminen
Jani Laaksonen
Mika Ahola
Petteri Silvan
Vesa Kytönen
Kari Tiainen
  Espanya
  Xavier Pons
  Miki Arpa
  Marc Coma
  Gerard Farrés
74. 1999 Coimbra,
Portugal
  Finlàndia
Samuli Aro
Mika Ahola
Jani Laaksonen
Vesa Kytönen
Kari Tiainen
Petri Pohjamo
  Espanya
  Arnau Vilanova
Xacob Agra
  Gerard Farrés
  Miki Arpa
75. 2000 Granada,
Espanya
  Itàlia
Fausto Scovolo
Mario Rinaldi
Matteo Rubin
Arnaldo Nicoli
Giovanni Sala
Fabio Farioli
  Espanya
  Xavier Pons
  Gerard Farrés
Xacob Agra
  Jordi Duran
76. 2001 Briva,
Occitània
  França
Marc Germain
Olivier Rebufie
Éric Bernard
David Frétigné
Sébastien Guillaume
Cyril Esquirol
  Itàlia
Simone Albergoni
Ivan Boano
Paolo Carrara
Giovanni Gritti
77. 2002 Jablonec nad Nisou,
República Txeca
  Finlàndia
Mika Ahola
Juha Salminen
Petteri Silvan
Samuli Aro
Jani Laaksonen
Petri Pohjamo
  França
Julien Dubac
Raphael André
Damien Miquel
Fabien Planet
78. 2003 Fortaleza,
Brasil
  Finlàndia
Juha Salminen
Mika Saarenkoski
Mika Ahola
Samuli Aro
Jani Laaksonen
Kari Tiainen
  França
Damien Miquel
Freddy Blanc
Herve Versace
Fabien Planet
79. 2004 Kielce,
Polònia
  Finlàndia
Petteri Silvan
Juha Salminen
Mika Saarenkoski
Samuli Aro
Jani Laaksonen
Mika Ahola
  Finlàndia
Valtteri Salonen
Jari Mattila
Tomi Peltola
Marko Tarkkala
80. 2005 Považská Bystrica,
Eslovàquia
  Itàlia
Alessandro Botturi
Alessandro Belometti
Simone Albergoni
Alessandro Zanni
Alessio Paoli
Giuliano Falgari
  Itàlia
Andrea Beconi
Maurizio Micheluz
Paolo Bernardi
Manuel Pievani
81. 2006 Taupo,
Nova Zelanda
  Finlàndia
Juha Salminen
Samuli Aro
Mika Ahola
Marko Tarkkala
Petri Pohjamo
Jari Mattila
  Estats Units
Kurt Caselli
Ricky Dietrick
Russell Bobbitt
David Pearson

A partir del 2007 modifica

 
Vista del parc tancat durant la 87a edició dels ISDE (2012, Sachsenring)
A 6 de desembre de 2023
Edició Any Seu World Trophy Junior Trophy Women's Trophy
82. 2007 La Serena,
Xile
  Itàlia
Alessandro Belometti
Alex Salvini
Alessandro Botturi
Maurizio Micheluz
Fabrizio Dini
Andrea Belotti
  Espanya
Cristóbal Guerrero
  Oriol Mena
Lorenzo Santolino
  Carlos Andreu
  Estats Units
Nicole Bradford
Amanda Mastin
Lacy Jones
83. 2008 Serres,
Grècia
  França
Julien Gautier
Jordan Curvalle
Rodrig Thain
Christophe Nambotin
Sebastien Guillame
Nicolas Deparrois
  Itàlia
Thomas Oldrati
Oscar Balleti
Mirko Gritti
Vanni Cominotto
  França
Ludivine Puy
Audrey Rossat
Alice Geneste
84. 2009 Figueira da Foz,
Portugal
  França
Julien Gautier
Marc Germain
Rodrig Thain
Christophe Nambotin
Marc Bourgeois
Antoine Méo
  Espanya
Victor Guerrero
  Oriol Mena
Lorenzo Santolino
Mario Román
  França
Ludivine Puy
Audrey Rossat
Stéphanie Bouisson
85. 2010 Morelia,
Mèxic
  França
Johnny Aubert
Sébastien Guillaume
Rodrig Thain
Christophe Nambotin
Nicolas Deparrois
Antoine Méo
  Espanya
Victor Guerrero
  Oriol Mena
Lorenzo Santolino
Mario Román
  França
Ludivine Puy
Audrey Rossat
Blandine Dufrene
86. 2011 Kotka-Hamina,
Finlàndia
  Finlàndia
Eero Remes
Matti Seistola
Juha Salminen
Jari Mattila
Valtteri Salonen
Marko Tarkkala
  França
Alexandre Queyreyre
Benoit Fortunato
Mathias Bellino
Romain Dumontier
  França
Ludivine Puy
Blandine Dufrene
Juliette Berrez
87. 2012 Sachsenring,
Alemanya
  França
Antoine Méo
Rodrig Thain
Pierre Alexandre Renet
Johnny Aubert
Christophe Nambotin
Sébastien Guillaume
  França
Mathias Bellino
Kevin Rohmer
Alexander Queyreyre
Jérémy Joly
  França
Ludivine Puy
Blandine Dufrene
Audrey Rossat
88. 2013 Olbia,
Sardenya
  França
Pierre-Alexandre Renet
Jérémy Joly
Johnny Aubert
Antoine Méo
Rodrig Thain
Fabien Planet
  França
Swann Servajean
Kevin Rohmer
Mathias Bellino
Loïc Larrieu
  Austràlia
Jess Gardiner
Tayla Jones
Jemma Wilson
89. 2014 San Juan,
Argentina
  França
Marc Bourgeois
Christophe Nambotin
Pierre-Alexandre Renet
Jérémy Tarroux
Anthony Boissiere
Fabien Planet
  Estats Units
Grant Baylor
Steward Baylor
Trevor Bollinger
Justin Jones
  Austràlia
Jess Gardiner
Tayla Jones
Jemma Wilson
90. 2015 Košice,
Eslovàquia
  Austràlia
Joshua Green
Daniel Milner
Matthew Phillips
Beau Ralston
Lachlan Stanford
Glen Kearny
  Austràlia
Broc Grabham
Tom Mason
Daniel Sanders
Tye Simmonds
  Austràlia
Jess Gardiner
Tayla Jones
Jemma Wilson
91. 2016 Los Arcos,
País Basc
  Estats Units
Kailub Russell
Taylor Robert
Thad Duvall
Layne Michael
  Suècia
Micke Persson
Albin Elowson
Jesper Börjesson
  Austràlia
Jess Gardiner
Tayla Jones
Jemma Wilson
92. 2017 Briva,
Occitània
  França
Jérémy Tarroux
Loïc Larrieu
Christophe Nambotin
Christophe Charlier
  França
Jérémy Miroir
Hugo Blanjoue
Anthony Geslin
  Austràlia
Jess Gardiner
Tayla Jones
Jemma Wilson
93. 2018 Viña del Mar,
Xile
  Austràlia
Daniel Milner
Daniel Sanders
Lyndon Snodgrass
Joshua Strang
  Itàlia
Andrea Verona
Matteo Cavallo
Davide Soreca
  Austràlia
Jess Gardiner
Tayla Jones
Machenzie Tricker
94. 2019 Portimão,
Portugal
  Estats Units
Stu Baylor
Taylor Robert
Kailub Russell
Ryan Sipes
  Austràlia
Michael Driscoll
Fraser Higlett
Lyndon Snodgrass
  Estats Units
Tarah Gieger
Brandy Richards
Rebecca Sheets
2020 Cancel·lats a causa de la COVID-19
95. 2021 Rivanazzano Terme,
Itàlia
  Itàlia
Andrea Verona
Davide Guarneri
Thomas Oldrati
Matteo Cavallo
  Itàlia
Lorenzo Macoritto
Manolo Morettini
Matteo Pavoni
  Estats Units
Brandy Richards
Rachel Gutish
Britney Gallegos
96. 2022 Lo Puèi de Velai,
Occitània
  Regne Unit
Steve Holcombe
Nathan Watson
Jed Etchells
Jamie McCanney
  Itàlia
Morgan Lesiardo
Enrico Rinaldi
Claudio Spanu
  Regne Unit
Jane Daniels
Rosie Rowett
Nieve Holmes
97. 2023 San Juan,
Argentina
  Estats Units
Taylor Robert
Johnny Girror
Dante Oliviera
Cole Martinez
  França
Thibaut Giraudon
Alix Antoine
Joyon Leo
  Estats Units
Brandy Richards
Korrie Steede
Rachel Gutish

Estadístiques modifica

A 6 de desembre de 2023
País Seu
[a]
Victòries
Trofeu Vas d'argent Junior W.T. Women's T.
  Alemanya[b] 11 9 6
  Alemanya Oriental 1 7 4 2
  Argentina 2
  Austràlia 2 2 3 6
  Àustria 3 1
  Bèlgica 1
  Brasil 1
  Eslovàquia 2
  Espanya 4[c] 6
  Estats Units 2 3 1 3 4
  Finlàndia 2 8 3
  França 7 9 1 7 5
  Grècia 1
  Itàlia 11 15 7 8
  Mèxic 1
  Noruega 1
  Nova Zelanda 1
  Països Baixos 2 1 5 1
  Polònia 4 1
  Portugal 3
  Regne Unit 16[d] 17 11 1
  Suècia 4 5 1 4
  Suïssa 2 3
  Txecoslovàquia 10 15 17
  Txèquia 1
  Xile 2
Notes
  1. Sense comptar l'edició especial de 1929.
  2. Comptant-hi tant les seus com els resultats obtinguts a l'època dels diferents Reichs alemanys i sense incloure-hi les dades relatives a l'antiga RDA.
  3. Comptant-hi l'edició celebrada a Catalunya (1985) i la del País Basc (2016).
  4. De les 16 edicions celebrades al Regne Unit, se'n feren 8 a Gal·les, 5 a Anglaterra i 3 a l'Illa de Man.

Seus modifica

La seu més habitual fins al moment ha estat Llandrindod Wells (Gal·les), amb set edicions entre 1933 i 1961. A continuació, Garmisch-Partenkirchen (Alemanya) amb cinc edicions entre 1934 i 1969, seguida per Gottwaldov/Zlín (actual República Txeca) i Považská Bystrica (actual Eslovàquia), amb quatre edicions cadascuna (de 1947 a 1959 i de 1977 a 2005 respectivament). Se n'han fet tres edicions a l'illa de Man (1965-1975) i a Špindleruv Mlýn (1957-1972). Finalment, Assen, Bad Aussee, Briva, Ginebra, Grenoble, Jelenia Góra, Merano, San Pellegrino Terme i San Juan de la Frontera en van ser seu en dues edicions. A Catalunya, només Alp n'ha estat seu en una ocasió.

Trofeu "Vintage" modifica

Des del 2016 se celebra en paral·lel l'anomenat inicialment ISDE Vintage Trophy i, actualment, FIM Enduro Vintage Trophy, un trofeu complementari reservat a equips estatals formats per tres pilots que hi corrin amb motocicletes amb data de fabricació fins al 1986.[6] El Trofeu se celebrà conjuntament amb els ISDE durant les quatre primeres edicions fins que, a partir de la del 2021 (a l'illa d'Elba), es va començar a fer a part, com a competició independent i fora de les dates en què es corrien els Sis Dies.[7] A partir de l'edició del 2022, celebrada a Santiago do Cacém (Portugal), la durada del Trofeu passà a ser de quatre dies en comptes dels tres habituals.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Vignati, Alejandro. «Los "Seis Días Internacionales"». A: Motociclismo (en castellà). Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1972, p. 43-45. ISBN 84-01-70016-7. 
  2. Pupo, Ricardo. «International Six Days Trial. O bisavô do Motocross» (en portuguès). motosclassicas70.com.br. [Consulta: 25 gener 2010].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Linati Bigas, Alejandro. «Todo-Terreno». A: Iniciación al Moto-Cross, Trial y Todo-Terreno (en castellà). Barcelona: Editorial De Vecchi, SA, 1975, p. 117-147. ISBN 84-315-12210. 
  4. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Trial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 284. ISBN 84-920886-5-6. 
  5. Fourny, Denis; Fradette, Benoit; Gounelle, Jean [et al.].. «Pruebas mixtas y todo terreno». A: Fortin, Jacques (Editor). Enciclopedia visual de los deportes (en castellà). Badalona: Editorial Paidotribo, 2008, p. 352. ISBN 978-84-8019-984-1. 
  6. «Gold at FIM ISDE Vintage Trophy 2016 for Team GB» (en anglès). acu.org.uk. ACU, 25-10-2016. [Consulta: 10 juliol 2023].
  7. «2021 Enduro Vintage Trophy: France take victory – Stéphane Peterhansel wins outright» (en anglès). enduro21.com, 25-10-2021. [Consulta: 10 juliol 2023].

Bibliografia modifica

  • «ISDE PALMARES SINCE 1913» (en anglès). fim-isde.com. FIM. [Consulta: 18 maig 2023].
  • «ISDT Values & Results» (en anglès). six-days.org. [Consulta: 6 setembre 2011].
  • Clarà, Enric «De Carlisle (1913) a La Cerdanya (1985). 60 Edición de los Seis Días. La historia de 360 Días.» (en castellà). SOLO MOTO Treinta. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 32, 15-09-1985, p. 62-69.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sis Dies Internacionals d'Enduro