Sisto Riario Sforza
Sisto Riario Sforza (Nàpols, 1810-1878) fou un cardenal de la Cúria romana. Fou arquebisbe de Nàpols als trenta-quatre anys i més tard cardenal. Adquirí popularitat a Itàlia quan la guerra contra Imperi Austríac el 1848, pel seu patriotisme; això no obstant, fou fidel a la causa de l'absolutisme i al govern dels borbons a Nàpols. Després del regne de les Dues Sicílies a Itàlia (1861), Riario Sforza protestà d'aquesta, així com de la constitució de la unificació italiana, i va impedir que en les esglésies de la seva diòcesi es fessin rogatives pel rei. Per haver pres part en una conspiració en pro de la Restauració borbònica, fou expulsat de Nàpols pel general Enrico Cialdini, no tornant a la seva càtedra fins al 1866. Fou un ardent partidari del Syllabus Errorum, del poder temporal i de la infal·libilitat pontifical. Se'l designava entre els candidats a la seu pontifícia per succeir en Pius IX, però va morir abans.
Bibliografia modifica
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 51, pàg. 284 ISBN 84-239-4551-0
Enllaços externs modifica
| Precedit per: Francesco Saverio Durini |
 Bisbe d'Aversa 24 d'abril de 1845 – 24 de novembre de 1845 |
Succeït per: Antonio Saverio De Luca |
| Precedit per: Filippo Giudice Caracciolo |
 Arquebisbe de Nàpols 24 de novembre de 1845 – 29 de setembre de 1877 |
Succeït per: Guglielmo Sanfelice d'Acquavella |
| Precedit per: Gustave-Maximilien-Juste de Croÿ-Solre |
 Cardenal prevere de Santa Sabina 19 de gener de 1846 – 29 de setembre de 1877 |
Succeït per: Vincenzo Moretti |
| Precedit per: Domenico Carafa di Traetto |
 Camarlenc del Sagrat Col·legi de Cardenals 27 de març de 1865 – 8 de gener de 1866 |
Succeït per: Camillo di Pietro |