Sita Sings the Blues
Sita Sings the Blues és una pel·lícula d'animació del 2008 escrita, dirigida, produïda i animada completament per l'artista nord-americana Nina Paley (amb l'excepció d'alguna animació de lluita per Jake Friedman en l'escena de la "Batalla de Lanka").[1] La pel·lícula va ser feta principalment usant computació gràfica 2D i animació Flash.
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Nina Paley |
| Protagonistes | cap valor
|
| Producció | Nina Paley |
| Dissenyador de producció | Nina Paley |
| Guió | Nina Paley |
| Música | Annette Hanshaw |
| Muntatge | Nina Paley |
| Distribuïdor | GKIDS i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 2008 |
| Durada | 82 min |
| Idioma original | anglès |
| Descripció | |
| Gènere | pel·lícula animada per ordinadors, cinema musical i cinema fantàstic |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
| Lloc web | sitasingstheblues.com |
        | |
En ella es barregen esdeveniments del Ramayana, una discussió, alegre però coneixedora del fons històric, per un trio de titelles d'ombra hindús, interludis musicals vocalitzats amb pistes d'Annette Hanshaw i escenes de la pròpia vida de l'artista.[2]
La pel·lícula va ser alliberada al domini públic per l'artista.[3]
La trama modifica
La pel·lícula es desenvolupa en dos mons simultàniament. D'una banda explica la història de Sita al Ramayana, i d'altra explica la història de l'autora, Nina Paley, en un moment crític de la seua vida. Les dos històries estan barrejades en la pel·lícula.[4]
El Ramayana modifica
La pel·lícula utilitza una adaptació minimalista de la llegenda, que conserva molts dels detalls més fins, mentre que adopta una perspectiva comprensiva cap a Sita; la directora va definir la pel·lícula com "un conte de veritat, justícia i el crit d'una dona per la igualtat de tracte".[5]
Galeria modifica
Referències modifica
- ↑ Friedman, Jake. «Animations for Film & TV». JakeFriedman.net. Arxivat de l'original el 8 de març de 2012. [Consulta: 14 octubre 2008].
- ↑ Rochlin, Margy «Hindu Goddess as Betty Boop? It’s Personal». The New York Times, 13-02-2009. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Nina Paley No Longer Sings the Copyright Blues – Scholarly Communication and Publishing». U of I Library. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ Flueckiger, Joyce Burkhalter. Everyday Hinduism. John Wiley & Sons, 2015-02-23. ISBN 978-1-118-52818-1.
- ↑ Director Nina Paley's long synopsis from the press section at SitaSingstheBlues.com, retrieved May 4, 2008