Slovo predostavliaetsia Kirsanovu

Obra d'art en la col·lecció de l'IVAM

Slovo predostavliaetsia Kirsanovu (Kirsanov té la paraula), de Solomon Telingater, va ser publicat per Gosudarstvennoe Izdatel’ stvo (GIZ) el 1930 per l'editorial estatal soviètica. La grandària i les qualitats materials del llibre el converteixen en una peça que va poder arribar a un públic ampli en l'època, gràcies també a l'ajuda de la portada la qual segueix idees futuristes i dadaistes.[1]

Infotaula d'obra artísticaSlovo predostavliaetsia Kirsanovu
Tipusobra d'art i gravat Modifica el valor a Wikidata
CreadorSolomon Benediktovič Telingater Modifica el valor a Wikidata
Mida20,4 (alçària) × 9,5 (amplada) cm
Col·leccióInstitut Valencià d'Art Modern (València) Modifica el valor a Wikidata

La coberta modifica

Aquesta coberta és un treball que il·lustra el lloc que Telingater ocupa en el disseny gràfic soviètic d'avantguarda.

Destaquen la singularitat de la seua grandària i forma vertical que trenca amb la jerarquia dels títols de poemes i amb els enunciats, el programa compositiu i de disseny utilitzat en la portada contínua que ocupa les dues cobertes i els elements que acull com: les diferents tipografies emprades, la gamma de tintes i colors triats (roig sobre línies, blanc, negre i groc) seguint-li a això la resta de títols i creant així contrastos assegurant que els textos inclosos siguen llegibles, sobretot com a imatge que conté i ha de transmetre un missatge. La relació que estableix entre exterior i interior del llibre es deu al fet que en la coberta apareixen escampats tots els títols dels poemes de Semen Kirsanov, conservant en tots dos casos la mateixa grafia i fins i tot grandària i concedint-li dinamisme a la composició.

Aquesta coberta, mitjançant el disseny gràfic, és utilitzada tant com obra constructivista, de peça propagandística o de publicitat en un mitjà de comunicació.[1]

El llibre modifica

En la concepció d'aquest llibre, Telingater utilitza tant els treballs de propaganda com amb l'ús del fotomuntatge, amb la finalitat de definir el seu objecte i missatge. En aquest cas, el seu objecte és la imatge fotogràfica del cap de Kirsanov.

Utilitza la idea que l'autor/creador té un rostre identificable, concepte compartit pels contemporanis cineastes.

En aquest treball es reconeixen les memòries de l'ambient artístic i literari que l'autor podia haver conegut durant el seu període juvenil en Tiflis.

Referències modifica