Smolyaninovita

La smolyaninovita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany i dona nom al grup de la smolyaninovita. Rep el nom en honor de Nikolai Alekseevich Smolyaninov (Moscou, Imperi Rus, 8 de maig de 1885 - Moscou, URSS, 6 d'abril de 1957), mineralogista de la Universitat de Moscou.

Smolyaninovita
Smolyaninovita de color groc juntament amb altres minerals
Fórmula química	Co₃Fe3+₂(AsO₄)₄·11H₂O
Epònim	Nikolai Alekseevich Smolyaninov (en)
Localitat tipus	dipòsit de Ni-Co de Khovu-Aksy, Districte de Chedi-Kholsky, Tuvà, Rússia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CH.55
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CH.55
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/C.11
Dana	40.5.8.1
Heys	20.10.10
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 6,4 Å; b = 11,72 Å; c = 21,9 Å
Color	groc
Duresa	2
Lluïssor	sedosa
Propietats òptiques	biaxial (+)
Dispersió òptica	r < v moderada
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Sya
Referències

Característiques

La smolyaninovita és un arsenat de fórmula química Co₃Fe³⁺₂(AsO₄)₄·11H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1956. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la smolyaninovita pertany a «08.CH: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, RO₄:H₂O < 1:1» juntament amb els següents minerals: walentaïta, anapaïta, picrofarmacolita, dittmarita, niahita, francoanel·lita, taranakita, schertelita, hannayita, struvita, struvita-(K), hazenita, rimkorolgita, bakhchisaraitsevita, fahleïta, barahonaïta-(Al) i barahonaïta-(Fe).

Formació i jaciments

Va ser descoberta al dipòsit de níquel i cobalt de Khovu-Aksy, situat al districte de Chedi-Kholsky (Tuvà, Rússia). També ha estat descrita a Austràlia, Irlanda, Anglaterra, Suècia, Alemanya, Suïssa, Espanya, Portugal i el Marroc.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Smolyaninovita