Sneferukhaf

príncep egipci de la dinastia IV

Sneferukhaf (Snfr.w ḫˁ=f, Brilla [el Rei] Snefru)[1] va ser un príncep egipci que va viure durant la IV dinastia. Era fill del príncep Nefermaat II i una dona desconeguda. Era per tant nét de la princesa Nefertkau I.[2] Va rebre el nom del seu besavi, el faraó Sneferu. Va tenir almenys un fill, anomenat Nefermaat, sacerdot del culte de Quèops.[3] Va ser enterrat a la mastaba G 7070 a Guiza.[4]

Infotaula de personaSneferukhaf

Restes de la mastaba 7070, al costat de la piràmide G1-c. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementmil·lenni III aC Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió de l'antic Egipte Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia IV d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
PareNefermaat II Modifica el valor a Wikidata
ParentsSnefru (besavi)

Sepultura modifica

Sneferukhaf
en jeroglífic
snfrf
r
w
 
Necròpilis oriental de Guiza, amb la tomba de Sneferukhaf (7070).

Va fer construir la seva mastaba no gaire lluny de la piràmide del seu oncle avi Quèops, al costat de la piràmide de la reina Henutsen. La tomba és propera a la de la seva àvia Nefertkau I (G 7050) i a la del seu pare Nefermaat II (G 7060). Aquesta necròpolis familiar va ser excavada per primera vegada per Karl Richard Lepsius al segle XIX i després per George Andrew Reisner el 1926.

La mastaba va revelar els enormes sarcòfags del príncep i de la seva família amb les seves pesades tapes amb espines i esteles de portes falses.

Títols modifica

Sneferukhaf tenia els següents títols coneguts:[5]

  • Príncep/noble hereditari, 'guardià dels patricis' (iry-pˁt)
  • Protector/guardià de Nekhen/Hieracòmpolis (mniw nḫn)
  • Pastor d'Apis (mdw ḥp)
  • Boca de cada Pe-ite/Butite (vegeu Buto) (rȝ p nb)
  • Segeller del rei del Baix Egipte (ḫtm(ty)-bity)
  • Fill del rei (zȝ nswt)
  • Únic company (smr wˁty)

Referències modifica

  1. Ranke, 1935, p. 263.
  2. «Las Genealogías de las Dinastías» (en castellà). Horizonte del Aton. [Consulta: 8 gener 2024].
  3. Baud, 2015, p. 571.
  4. «Seneferu» (en anglès). Universitat de Saint Louis. Arxivat de l'original el 2019-04-25. [Consulta: 8 gener 2024].
  5. Baud, 1999.

Bibliografia modifica