Societat Sacerdotal de la Santa Creu

associació de sacerdots vinculada intrínsecament a l'Opus Dei

La Societat Sacerdotal de la Santa Creu, intrínsecament unida a la prelatura de l'Opus Dei[1] és una associació de capellans fundada per sant Josepmaria Escrivà de Balaguer el 1943 i presidida pel prelat de l'Opus Dei. Va rebre del Vaticà la seva configuració jurídica definitiva el 1982 amb l'aprovació dels estatuts de la prelatura[2] i la Constitució Apostòlica Ut sit.[3] El seu objectiu és promoure la santificació sacerdotal conforme a l'esperit i la praxis ascètica de l'Opus Dei.[4]

Infotaula d'organitzacióSocietat Sacerdotal de la Santa Creu
Dades
Tipusinstitut religiós clergue catòlic
Sodality (en) Tradueix clergat catòlic romà Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació voluntària Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació14 febrer 1943
FundadorJosepmaria Escrivà de Balaguer Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Entitat matriuPrelatura de la Santa Creu i Opus Dei Modifica el valor a Wikidata
Format per
Part dePrelatura de la Santa Creu i Opus Dei Modifica el valor a Wikidata

Lloc websociedadsacerdotaldelasantacruz.org Modifica el valor a Wikidata
L'Església de Zizur Mayor de Navarra té uns vitralls amb la figura de sant Josepmaria, qui va fundar la Societat Sacerdotal de la Santa Creu el 1943

Es poden incardinar a la Societat Sacerdotal de la Santa Creu tant els sacerdots provinents dels laics de l'Opus Dei, com els sacerdots diocesans, una incardinació exclusivament de caràcter associatiu que no altera la seva relació amb el bisbe ordinari.[5] El sacerdot incardinat busca, i rep, exclusivament, una ajuda en el terreny espiritual que complementa els mitjans comuns de tot sacerdot aconsellats per l'Església i pels bisbes. Aquests mitjans específics són alguns actes de pietat determinats com la lectura i meditació diària de la Bíblia i llibres espirituals, dues llargues estones d'oració mental i pregar el rosari diàriament i altres normes de pietat anàlogues. L'Opus Dei, sense crear interferències amb el seu ministeri ni donar indicacions pastorals sobre com exercir-lo, els facilita mitjans de formació com cercles d'estudi i convivències anuals.[6]

Referències modifica

  1. «Josemaría Escrivá de Balaguer». Vatican.va. El Vaticà. [Consulta: 22 novembre 2013].
  2. «Estatutos del Opus Dei». opusdei.es. Opus Dei. [Consulta: 22 novembre 2013].
  3. «Ut sit, the apostolic constitution». Curia. EWTN. Arxivat de l'original el 15 de juny 2019. [Consulta: 22 novembre 2013].
  4. «Sociedad Sacerdotal de la Santa Cruz». Josemariaescriva. Oficina de información del Opus Dei. [Consulta: 22 novembre 2013].
  5. Fuenmayor, Gómez-Iglesias, Illanes, A., V., J. L. El itinerario jurídico del Opus Dei. Pamplona: Eunsa, 1989, p. 493-503. ISBN 8431310731 [Consulta: 22 novembre 2013]. 
  6. Illanes, José Luis. Diccionario de San Josemaría Escrivá de Balaguer. Burgos: Monte Carmelo, 2013, p. 1171-1175. ISBN 978-84-8353-558-5 [Consulta: 22 novembre 2013].