Sollana
Sollana és un municipi del País Valencià pertanyent a la comarca de la Ribera Baixa, enclavat dins del Parc Natural de l'Albufera.
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarca | Ribera Baixa  | ||||
| Capital | Sollana (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 4.959 (2023) (126,51 hab./km²) | ||||
| Gentilici | sollaner | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 39,2 km² | ||||
| Altitud | 4 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Sueca | ||||
| Dades històriques | |||||
| Dia de mercat | Dimecres | ||||
| Festa patronal | Sant Antoni, Falles, la Magdalena (patrona) i el Crist (patró) | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Vicente José Codoñer Senón | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46430 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 46233 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46233 | ||||
| Lloc web | sollana.es | ||||
Geografia modifica
El terme municipal de Sollana està enquadrat dins de la planícia que s'estén des dels contraforts de les llomes d'Espioca, l'Almaguer i Alginet fins al llac de l'Albufera: la geologia i la geografia coincidixen en afirmar que, en temps remots, gran part de la mateixa estaria coberta per les aigües del mar Mediterrani; segons el catedràtic Eduard Boscà i Casanovas, el sac del golf de València arribava alguns kilòmetres terra endins de l'actual vora de la mar, on desembocaria directament el Xúquer, el seu actual afluent el Magre i els barrancs, entre ells el de Catarroja, que ara ho fa directament a l'Albufera, i atribuïa la formació d'este llac a la desembocadura del Xúquer.
Refermant la mateixa teoria, Nicolau Primitiu afirmava que esta immensa planícia es formà en anar omplint-se l'Albufera i les seues maresmes amb els desgasts de les muntanyes i les altes planures per l'arrossegament del riu al llarg del temps, reduint-se cada vegada més l'extensió ocupada per les aigües, ja que almenys algun braç del Xúquer discorria pel terme i, una vegada desviat tot el curs del riu cap a Cullera, el solar de Sollana es completà amb els sediments dels dos barrancs que l'empresonen: el barranc del Tramusser i el dels Algadins.
Hi ha la hipòtesi que per la part septentrional del terme s'introduïa la Via Augusta procedent dels Pirineus cap a València, que ací travessava el Xúquer i es desdoblava en dos vies més: una principal que arribava a la Bètica per Saetabis, i una altra secundària que arribava per la costa a Dianium.
Història modifica
El 13 d'abril del 1248 Jaume I va donar Sollana a Eximén d'Urrea per heretat lliure i franca. El 21 de setembre del 1270 se li concedix carta de població: en este període Vicent Saboya n'era el senyor i en 1609 pertanyia al duc de Pastrana; el seu últim senyor territorial fou el comte d'Íxer. Va mantindre plets constants amb Sueca. L'any 1564 en va tindre un a propòsit de la compostura del camí que unix ambdós llocs, i el 1568 sobre l'aprofitament de les aigües per a la collita de l'arròs. Des de les Corts de 1342 es controla el seu cultiu.
Per orde reial, en 1753 es va restringir el conreu de l'arròs als llocs que en el moment es conreaven i es va prohibir a la resta. També es va donar orde al veguer d'Alzira i a l'alcalde de Sollana que controlaren l'amollonament, desaigüe i neteja d'estes marjals (prop de 20.000 fanecades). En 1789 esta xifra es va duplicar per frau, ja que es va conrear en terres de secà i d'horta. En les Corts valencianes del 1626 l'església de Santa Maria Magdalena de Sollana demanà l'exempció de pagar dret d'amortització i segell de 800 lliures. Compta amb el convent de la Mare de Déu de la Mercé, que a mitjan segle xix estava abandonat i en estat ruïnós; en eixa època tenia un hospital per a pobres.
El 26 de gener de 1932, un grup revolucionari (aparentment, format per gent de fora de la localitat) va prendre per la força l'ajuntament, cremà l'arxiu municipal a la plaça del poble, i va proclamar la República Soviètica de Sollana. La Guàrdia Civil va desarmar els revolucionaris, i durant els fets almenys dues persones del poble (una, el retor) i un dels revolucionaris van ser ferits.[1]
En 1510 tenia 57 famílies, que disminuïren sensiblement després de l'expulsió dels moriscs (44 el 1646). Des de mitjans del segle xviii el seu creixement demogràfic ha sigut constant: 582 habitants (sollaners) en 1787, segons el Cens de Floridablanca; 1.819 en 1900 i 4.467 en 1994 per a un terme de 37,3 km².
L'any 2002 celebrà el 725é aniversari de la seua carta pobla.
Economia modifica
L'economia de Sollana es basa fonamentalment en l'agricultura de regadiu, encara que la proximitat de la zona industrial que s'està desenvolupant una mica més al nord-oest (Alginet, Almussafes, Silla, etc.) i el traçat de l'Autopista del Mediterrani pel seu terme podrien fer canviar el panorama i que en els pròxims anys es convertira en un municipi industrial. A excepció de l'espai estrictament urbà, no existix cap terreny sense conrear, fonamentalment per arrossars, tarongerars i camps de dacsa. L'aigua per al reg procedix del riu Xúquer. La ramaderia compta amb caps de boví, oví, porcí i granges avícoles.
El sector industrial compta amb tallers per a la fabricació de mobles, joguets i gèneres de punt, a més dels grans magatzems d'exportació d'arròs i taronja.
Monuments i llocs d'interès modifica
- Església del Raval. Sobreïxen les dues torres de la seua església amb façana pròpia de neoclassicisme setcentista. L'església és l'únic que es conserva de l'antic convent dels mercedaris.
- Pou Pudent. Font pública al carrer López Ibor.
- Llavador Municipal. Al costat de la caserna de la Guàrdia Civil, en la travessia de la N-332. Obra de l'arquitecte Joan Segura de Lago.
- Mercat Municipal. Al costat de la plaça de l'ajuntament. Obra de l'arquitecte Joan Segura de Lago.
- Restes de la Torre de Trullás.
- Santa Maria Magdalena.
-
Santa Maria Magdalena. -
Església del Raval. -
Església del Raval, Convent de la Immaculada Concepció. -
Font
.jpg)
.jpg)
El Portet de Sollana modifica
Es tracta d'un xicotet port situat a 400 metres del llac litoral de l'Albufera i a quatre quilòmetres de distància del nucli de Sollana. Està envoltat de séquies, al costat del Tancat de Mília, una reserva natural, un filtre verd de les aigües que arriben a la llacuna del Parc Natural de l'Albufera. Des del seu embarcador es pot arribar en barca a l'Albufera i també als ports de Silla, Catarroja, El Palmar i El Saler.[2]
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Política i Govern modifica
Composició de la Corporació Municipal modifica
El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Popular (PP), 4 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 de Podem.
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Popular | 
|
Vicente José Codoñer Senón | 1.112 | 41,32% | 6 ( +1)
| |
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Francisco Senón Rubio | 718 | 26,68% | 4 ( )
| |
| Podem | 
|
Carlos Asins Murciano | 306 | 11,37% | 1 ( +1)
| |
| Altres candidatures[a][b] | 
|
528 | 19,62% | 0 ( -2)
| ||
| Vots en blanc |
|
27 | 1,00% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 2.690 | 100 % | 11 | |||
| Vots nuls | 32 | 1,18% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 2.722 | 71,43%** | ||||
| Abstenció | 1.090* | 28,57%** | ||||
| Total cens electoral | 3.812* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Vicente José Codoñer Senón (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de PP[3]) | ||||||
| Fonts: JEC,[4] JEZ Sueca,[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes modifica
Des de febrer de 2019 l'alcalde de Sollana és Vicente José Codoñer Senón, del PP.[8][9]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Gaspar Sastre Cañada | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Gaspar Sastre Cañada | AP-PDP-UL-UV | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Francisco Vila Linares | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Francisco Vila Linares | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Juan Francisco Benito Esteve Francisco Vila Linares |
AIS PSPV-PSOE |
17/06/1995 11/12/1997 |
Moció de censura PSPV+UV -- |
| 1999–2003 | Gaspar Sastre Cañada | PP | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Gaspar Sastre Cañada Juan Francisco Benito Esteve |
PP PAIS[c] |
14/06/2003 10/03/2006 |
Pacte de Govern PP+PAIS -- |
| 2007–2011 | Alicia Hervás Serra | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Vicente José Codoñer Senon | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Juan Antonio Roda Gómez Juan José Martínez Ruiz Vicente José Codoñer Senon |
PSPV-PSOE PSPV-PSOE PP |
13/06/2015 30/01/2019 13/02/2019 |
Defunció Altres[10] -- |
| 2019-2023 | Vicente José Codoñer Senón | PP | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | Vicente José Codoñer Senón | PP | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[9] | ||||
Demografia modifica
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2010 | 2012 | 2018 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 4.429 | 4.184 | 4.467 | 4.425 | 4.451 | 4.463 | 4.478 | 4.515 | 4.519 | 4.708 | 4.899 | 5.017 | 4.884 |
Festes modifica
Les festes locals comencen el 22 de juliol, amb la celebració de Santa Maria Magdalena, (patrona). Després de celebrar la festa hi ha un breu parèntesi (fins al 9 d'agost) durant el qual se celebren les festes del Romaní.
El 9 d'agost se celebra la tradicional ofrena al Crist de la Pietat. El 10 d'agost se celebra la festa major, en honor del Santíssim Crist de la Pietat. La imatge és traslladada a la nit en processó des de l'església de la Magdalena a la del Raval, on passa la nit. L'11 d'agost se celebra el dia del Crist del Raval. A la vesprada, la imatge és traslladada de nou a l'església de la Magdalena. Tradicionalment, eixa nit se celebrava la cordà, substituïda actualment per un correfoc.
El 14 d'agost se celebra la Nit de les paelles. L'Ajuntament sufraga els costos dels condiments i delimita el centre del nucli urbà perquè a la nit, a partir de les 21:00 h, els veïns cuinen i després mengen les paelles. Del 16 al 27 es munta una plaça de bous de fusta a la plaça major i s'amollen vaquetes i també bous embolats.
A més, a finals d'agost se celebren les festes del barri de Sant Ramon, amb un tradicional sopar als carrers del barri.
Serveis modifica
Sollana disposa d'un centre d'educació primària, l'Institut Joan Fuster, un poliesportiu amb piscina i camp de futbol, un pavelló municipal
Sollaners destacats modifica
| N. | Nom i llinatges | Activitat | M. |
|---|---|---|---|
| 1914 | Joan Andrés i Córdoba[11] | víctima del nazisme | 1941 |
| 1906 | Joan Josep López Ibor | psiquiatre | 1991 |
| 1953 | Francesc Vera | fotògraf |
-
-
Monument a J. Andrés -
López Ibor (1906-1991)
.jpg)
.jpg)
Vegeu també modifica
Notes modifica
- ↑ També participaren a les eleccions de 2019: Compromís per Sollana (Compromís) (179 vots, 6,65%), Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (141 vots, 5,28%), Som Valencians (SomVal) (127 vots, 4,72%) i España 2000 (E-2000) (80 vots, 2,97%).
- ↑ Compromís perdé un regidor obtingut el 2015. El Partit Agrupació Independents per Sollana (PAIS), que no es presentà, perdé un altre.
- ↑ Pais són les sigles del Partit d'Independents per Sollana.
Referències modifica
- ↑ Cómo se registraron los sucesos de Sollana notícia a ABC del 27 de gener de 1932 (castellà)
- ↑ Ajuntament de Sollana, El Portet de Sollana
- ↑ Muñoz Ramón, José Vicente (Secretari) «Acta de la sessió extraordinària celebrada pel Ple de l'Ajuntament». sollana.sedelectronica.es, 15-06-2019.
- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.495 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona de Sueca «Edicto de la Junta Electoral Zona de Sueca sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 20 [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 27 juny 2019].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Sollana», 27-05-2019. [Consulta: 26 juny 2019].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Sollana. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Gimeno Martín, Joan R «El PP arrebata la alcaldía de Sollana a la izquierda a 3 meses de las elecciones». Levante-EMV [Sollana], 15-06-2019.
- ↑ «ANDRÉS CÓRDOBA, Juan» (en castellà). Portal de Archivos Españoles. [Consulta: 5 febrer 2020].
Bibliografia modifica
- Div. autors: Carta pobla atorgada a Sollana per Eiximén d'Urrea en 1277 (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3197-4
- Moleres Ibor, Juan: Historia de Sollana (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3245-8
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sollana |