Sonata per a piano núm. 3 (Brahms)
La Sonata per a piano núm. 3 en fa menor és una obra de Johannes Brahms identificada com la seva Op. 5, que va ser composta el 1853.[1] És la tercera de les seves tres sonates per a piano.
 Brahms el 1853 (dibuix de J-J Bonaventure Laurens) | |
| Forma musical | Sonata |
|---|---|
| Tonalitat | fa menor  |
| Compositor | J. Brahms |
| Creació | 1853 |
| Catalogació | Op. 5 |
| Durada | 40' |
| Opus | 5 |
| Instrumentació | piano |
   | |
Composta a Düsseldorf, marca el final del seu cicle de tres sonates. Presentada a Robert Schumann el novembre d'aquest any, va ser l'última obra que Brahms li va presentar per a saber la seva opinió. Brahms tenia amb prou feines 20 anys quan la va compondre. Està dedicada a la comtessa Ida von Hohenthal com a agraïment per haver donat el lloc de professor de música dels seus fills al seu germà, Fritz Brahms.
Anàlisi musical modifica
Quan va escriure aquesta sonata per a piano, el gènere estava vist per molts com una cosa antiquada. Brahms, enamorat de l'estil de Beethoven, integra en aquesta sonata una combinació magistral de l'esperit romàntic lliure i l'estricta arquitectura clàssica. Com una prova de l'afinitat de Brahms amb Beethoven, la Sonata per a piano núm. 3 inclou de forma recognoscible l'esperit de la Cinquena Simfonia de Beethoven.
L'execució de l'obra dura uns 40 minuts.
Estructura modifica
La sonata és més gran que les dues anteriors, ja que es compon de cinc moviments, a diferència dels quatre tradicionals.
- I. Allegro maestoso (fa menor, finalitzant en el relatiu major)
- II. Andante espressivo (la bemoll major - re bemoll major)
- III. Scherzo: Allegro energico avec trio (fa menor - re bemoll major)
- IV. Intermezzo: (Rückblick/Regard en arrière) Andante molto (si bemoll menor)
- V. Finale: Allegro moderato ma rubato (fa menor, acaba en la tonalitat relativa major)
El cinquè i últim moviment és un rondó. Explora diverses idees que s'entrellacen en un entorn virtuós i triomfal. Destaca que la primera presentació del tema rondó comença amb un criptograma musical que representa un lema musical personal del seu amic de sempre, Joseph Joachim, el tema F-A-E, que significa Frei aber einsam (lliure però solitari).[2]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- Fonts
- Geiringer, Karl: Brahms. La seva vida i la seva obra. Madrid: Altalena, 1984. ISBN 84-747-5166-7
- Young, John Bell: Brahms: A Listener's Guide. Nova York: Amadeus Press, 2008.