Song of the Islands

pel·lícula de 1942 dirigida per Walter Lang

Song of the Islands és una pel·lícula musical estatunidenca de Walter Lang, estrenada el 1942.

Infotaula de pel·lículaSong of the Islands
Fitxa
DireccióWalter Lang Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticRichard Day
Joseph C. Wright
ProduccióDarryl F. Zanuck i William LeBaron Modifica el valor a Wikidata
GuióJoseph Schrank, Robert Pirosh, Robert Ellis i Helen Logan Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDavid Buttolph i Cyril J. Mockridge Modifica el valor a Wikidata
FotografiaErnest Palmer Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRobert L. Simpson Modifica el valor a Wikidata
VestuariGwen Wakeling
Productora20th Century Studios Modifica el valor a Wikidata
Distribuïdor20th Century Studios Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1942 Modifica el valor a Wikidata
Durada76 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema musical Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióHawaii Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0035361 Filmaffinity: 306365 Letterboxd: song-of-the-islands Allmovie: v45658 TCM: 90864 TMDB.org: 43783 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Efervescència a l'illa hawaiana d'Ahmi-Oni: l'irlandès O'Brien, integrat a la vida autòctona, rep la seva filla Eileen de tornada d'estudis amb algun mobiliari...

Una mica més tard, un altre vaixell sense ningú al timó embarranca a la platja; únics passatgers, Jefferson Harper i Rusty Smith dormen a bord ! El primer contacte és encisador entre Eileen, que té un paper ingenu, i Jefferson, que amb els seus aires desimbolts arriba segons les ordres del seu pare, home de negocis de Chicago, per inspeccionar el seu ranxo situat a l'altra banda de l'illa. Per la seva banda, Rusty es veu afalagat per Palola.

L'hedonisme del vell irlandès indolent xoca aviat amb el mercantilisme forassenyat de l'americà que es mou per activar les negociacions i recomprar la seva terra per tal de construir-hi una escullera, magatzems i així facilitar el pas seu bestiar. L'idil·li naixent entre els joves temperarà l'antagonisme entre els seus pares amb visions diametralment oposades, ajudats per una tempesta intempestiva, pluges diluvianes, l'alcohol local i la música...[1]

Repartiment modifica

Al voltant de la pel·lícula modifica

Si la mitja dotzena de passatges cantats fa aparentar la pel·lícula a una comèdia musical, els decorats hawaianes són d'opereta, recreats per a l'essencial en estudi, sense que tot plegat tregui l'encant d'aquesta agradable comèdia sentimental. Bonics exteriors autèntics apareixen tanmateix per retroprojecció o fins i tot en alguns plans generals.

«Blue Shadows & White Gardenias», una peça gravada per la parella protagonista, va ser relegat al segon pla sonor; Victor Mature era doblat per Ben Gage. La peça va ser igualment gravada per Bing Crosby.

Referències modifica

  1. «Song of the Islands». The New York Times.