Sphaerophoria rueppellii
Sphaerophoria rueppellii és un dípter paleàrtic pertanyent a la família dels sírfids autòcton de la Mediterrània.[1]
 Mascle de Sphaerophoria rueppellii | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Diptera |
| Família | Syrphidae |
| Gènere | Sphaerophoria |
| Espècie | Sphaerophoria rueppellii  Wiedemann, 1830[1] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Etimologia modifica
- Sphaerophoria: mot compost grec per sphaero (σφαῖρα, esfera) + phoria (φορία, sostenir). En al·lusió a la protuberància dels mascles.
- rueppellii: en referència al naturalista Eduard Rüppell.
_-_Flickr_-_S._Rae_(2).jpg)
Descripció modifica
Adults d'entre 5 i 8 mm de llargària. El tòrax negre amb una banda lateral groga amb els lòbuls posteriors negres. Les antenes són menudes i grogues. El cap baix les antenes també és groga però pot presentar parts enfosquides. L'abdomen està constret entre el segon i el tercer segment.[2][3] Els mascles tenen l'abdomen acabat en una protuberància taronja, que és l'òrgan copulador, mentre que en les femelles l'abdomen acaba de forma punxeguda.[4]
Distribució i hàbitat modifica
Present al centre i sud d'Europa, Nord d'Àfrica, Etiòpia i la costa del Pacífic.
Aquesta espècie està lligada a espais oberts, sent també abundant en la vegetació herbàcia propera a les ribes de rius.[5]
Biologia modifica
S'alimenta de totes les espècies de pugó i la seua acció destaca a altes temperatures, en condicions on altres enemics naturals dels pugons no són efectius. Està present de manera natural en el medi ambient, trobant-se la seua presència en els hivernacles, especialment en els mesos més càlids (març-octubre). Els adults s'alimenten de pol·len i nèctar. Les femelles dipositen els ous prop de les colònies de pugó perquè les larves troben fàcilment l'aliment en sorgir de l'ou. Les larves s'alimenten de pugó, arribant a depredar una mitjana de 200 per larva durant tota la fase larval, que a temperatures mitjanes de 25° C dura uns nou dies i es compon de 3 estadis: L1, L2 i L3. Després d'aquesta etapa, les larves passen a una fase de pupa. Les pupes poden trobar-se tant en el substrat com en les fulles. De les pupes emergeixen els adults, que després de madurar sexualment i copular, pondran els ous prop de les colònies de pugó, tancant el cicle. El desenvolupament des d'ou a adult reproductor dura uns 21 dies. Cada femella pon fins a 400 ous al llarg de la seua vida. Les larves de S. rueppellii són capaces d'alimentar-se de mosca blanca, trips i aranya roja. En absència de pugó, les femelles poden pondre en colònies de mosca blanca.[6]
Control de plagues modifica
La presència de flors afavoreix la seua presència als jardins i horts.[6][7] En un estudi en hivernacles al mediterrani on es cultiven pebreres es van testar; caps blancs, coriandre i la pròpia pebrera, va demostrar que per a aquesta espècie de sírfid els caps blancs els ofereixen més aliment que la resta, sent una planta búnquer. Encara que la pebrera també pareix atraure'ls prou.[8][9] En altre estudi també s'ha vist que visita plantes de coronària.[10]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Sphaerophoria rueppellii» (en anglès). GBIF. Arxivat de l'original el 2019-10-07. [Consulta: 2 desembre 2020].
- ↑ van Veen, M. P.. Hoverflies of Northwest Europe: Identification Keys to the Syrphidae (en anglès). BRILL, 2010, p. 200, 201. ISBN 978-90-04-27449-5.
- ↑ Speight, Martin C. D. «Sphaerophoria rueppellii (Dipt. Syrphidae) New to Ireland, with Figures of Its Surstyli». The Irish Naturalists' Journal, 18, 11, 1976, pàg. 332–334. ISSN: 0021-1311.
- ↑ (en castellà) Organismos de control biológico. Críalos tú mismo. Instituto de Ciencias Agrarias – CSIC.
- ↑ Pérez Bañón, María Celeste. › dspace › bitstream › Perez-Bañon-M-Celeste Biología de los sírfidos (Diptera: Syrphidae) de los ecosistemas insulares de la Comunidad Valenciana: aspectos de la relación sírfido-planta (tesi) (en castellà). Universitat d'Alacant, 2000, p. 57.
- ↑ 6,0 6,1 «Sphaerophoria rueppellii» (en castellà). Infoagro. [Consulta: 2 desembre 2020].
- ↑ Pineda, Ana (en castellà) Estrategias de control biológico por conservación para potenciar la abundancia de sírfidos afidófagos (Diptera, Syrphidae) en invernaderos de pimiento., 2011. ISSN: 0210-8984.
- ↑ Pineda, A. (en anglès) Use of selected flowering plants in greenhouses to enhance aphidophagous hoverfly populations (Diptera: Syrphidae), 2008, pàg. 487-492. DOI: 10.1080/00379271.2008.10697584.
- ↑ Amorós Jiménez, Rocco (en anglès) Feeding preferences of the aphidophagous hoverfly Sphaerophoria rueppellii affect the performance of its offspring, 2014, pàg. 1-9. DOI: 10.1007/s10526-014-9577-8.
- ↑ Pascual Villalobos, M. (en anglès) Effect of flowering plant strips on aphid and syrphid populations in lettuce., 2006, pàg. 182-185. DOI: 10.1016/j.eja.2005.07.003.
