Stenhuggarita

La stenhuggarita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom del suec stenhuggare, picapedrer, en honor de Brian Harold Mason (18 d'abril de 1917 - 3 de desembre de 2009), geoquímic, mineralogista i meteorista neozelandès.

Stenhuggarita
Fórmula química	CaFeSb(AsO₃)₂O
Epònim	Brian Harold Mason
Localitat tipus	mina Långban, Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.JB.35
Nickel-Strunz 9a ed.	4.JB.35
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/J.09
Dana	46.1.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 16,07 Å; c = 10,65 Å
Color	taronja
Exfoliació	no observada
Fractura	concoidal
Duresa	4
Color de la ratlla	groc brillant
Densitat	4,63(5) g/cm3 (mesurada); 4,56 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1966-037
Any d'aprovació	1966
Símbol	Shu
Referències

Característiques

La stenhuggarita és un arsenit de fórmula química CaFeSb(AsO₃)₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1966, sent publicada per primera vegada el 1970. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stenhuggarita pertany a «04.JB: Arsenits, antimonits, bismutits; amb anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: fetiasita, manganarsita, magnussonita, armangita, nanlingita, asbecasita, trigonita, finnemanita, gebhardita, derbylita, tomichita, graeserita, hemloïta, freedita, georgiadesita i ekatita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Långban, a Filipstad (Comtat de Värmland, Suècia), on es va trobar en forma de cristalls tetragonals molt petits de color taronja. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.