Sebüktigin
Abu-Mansur Sebüktigin (àrab: ابو منصور سبکتگین, Abū Manṣūr Sabuktigīn; persa: ابومنصور سبکتگین)[1] o, senzillament, Sebüktigin (Barskon, 942 - Balkh, 997) fou un sultà de la dinastia yamínida de Gazni, coneguda com a gaznèvida. Era originari del govern de Barskhan a la regió de Semiretxe, havent estat fet presoner de jove i portat a Transoxiana on va esdevenir membre de la guàrdia turca i esclau de l'oficial turc Alptigin o Alptegin. Quan aquest darrer es va retirar a Gazni el van acompanyar molts oficials turcs i alguns el van succeir en el govern de la regió. Sebuktigin fou oficial turc de la guàrdia de Gazni i va esdevenir gendre d'Alptegin.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 942 (Gregorià)  Barskon (en)  |
| Mort | 5 agost 997 (54/55 anys) Balkh |
| Emir | |
| 20 abril 977 – 5 agost 997 – Ismaïl ibn Sebüktigin → | |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | cap militar |
| Altres | |
| Títol | Soldà |
| Família | Gaznèvides |
| Fills | Ismaïl ibn Sebüktigin, Mahmud de Ghazna |
El 977 va derrotar uns rebels partidaris de l'antic sobirà local de Gazni, Abu Bakr Lawik. Les tropes, després de la victòria (abril del 977) el van aclamar com a nou sultà. La sort de l'anterior sultà Piri és desconeguda.
Va governar vint anys com a vassall dels samànides, als que va ajudar contra els simjúrides de Khurasan (992 i 995). Va derrotar el sobirà dels xahu o hinduixàhides del Panjab, Jaypal, el 979 i el 988, adquirint fortaleses a la frontera de l'Índia dominant el nord del Balutxistan, Ghor, Zabulistan i Bactriana (Tukharistan). Va incorporar Bust i Kusdar i la vall del riu Kabul fins a Peshawar entre altres. Poc abans de morir va intervenir a Transoxiana i va establir la seva influència a Bukharà. Va morir el 997 i el va succeir el seu fill Ismaïl ibn Sebüktigin (997-998).
Vegeu també modifica
Notes modifica
- ↑ Sebüktigin és un nom turc —en turc modern Sevük tegin, "Príncep estimat", que es pot trobar transcrit de formes molt diverses: Subuktegin, Subuktigin, Subuk Tagin, Subuk Tegin, Subuk Tigin, Subuktakin, Subuktekin, Sebuktegin... Per a aquest article s'ha triat la forma recollida per C. E. Bosworth, “Sebüktigin”, a Encyclopaedia of Islam, segona edició, Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Consultat en línia el 12 de juny del 2016. De cara a la pronunciació, cal tenir present que la /g/ ha de sonar com a [g] i no com a [j].