Sufet
En diverses cultures semítiques, el sufet[1] (en hebreu: שׁוֹפֵט šōfēṭ, en fenici: 𐤔𐤐𐤈 šōfēṭ, en púnic: 𐤔𐤐𐤈 šūfeṭ, en ugarític 𐎘𐎔𐎉 ṯāpiṭ) era un dirigent d'una comunitat, un cap que exercia els poders de magistrat que podria equivaldre al càrrec de senador romà. La paraula es va aplicar sobretot als dirigents polítics de l'Imperi Cartaginès.[2]
| Jurisdicció | Cartago  |
|---|---|
| Estat | Imperi Cartaginès |
Segons Eusebi de Cesarea i l'historiador Flavi Josep, diversos sufets van governar a Tir, una ciutat fenícia, durant deu anys al segle iv aC.[3]
A l'època de les guerres púniques, el govern de l'antiga Cartago estava encapçalat per dos sufets que s'elegien anualment. Quan Titus Livi parla sobre les guerres púniques dona un llistat de les responsabilitats jurídiques i polítiques del sufet, i explica que el càrrec comportava la convocatòria i la presidència del senat, la presentació dels assumptes a discutir a l'Assemblea Popular i l'exercici de la funció de jutges de primera instància. El seu nombre, funcions i poders eren similars als dels cònsols romans, amb la diferència de que els cònsols romans també eren comandants en cap de l'exèrcit, un poder que aparentment no exercien els sufets.[4]
La paraula sufet no es limitava a indicar només als caps de l'estat cartaginès. Cap al final del seu domini a la Mediterrània occidental, la coordinació política entre els cartaginesos de la capital i els que governaven o actuaven a les colònies segurament es realitzava a través d'una jerarquia regional de sufets. Algunes troballes epigràfiques a Sardenya de l'època púnica estan datades amb quatre noms: els magistrats dels anys, no només els de l'illa, sinó també els que governaven al nord d'Àfrica.[5]
Referències modifica
- ↑ «Sufet». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 15 desembre 2022].
- ↑ Quinn, J. C. In Search of the Phoenicians. Princeton: Princeton University Pres, 2018, p. 154. ISBN 9780691175270.
- ↑ Dridi, Hédi. Carthage et le monde punique. París: Les Belles Letres, 2006, p. 105-107. ISBN 9782251410333.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVIII, 37; XXX, 7; XXXIV, 61
- ↑ Moscati, Sabatino. Cartaginesi. Milà: Jaca Book, 1982, p. 248.
Bibliografia modifica
- Pilkington, Nathan. «The Sufetes of North Africa: comparative contexts». Society for Classical Studies, Columbia University. [Consulta: 15 desembre 2022].