Sunrise at Campobello

pel·lícula de 1960 dirigida per Vincent J. Donehue

Sunrise at Campobello és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Vincent J. Donehue, estrenada el 1960. És la biografia d'Eleanor i Franklin Delano Roosevelt.

Infotaula de pel·lículaSunrise at Campobello
Fitxa
DireccióVincent J. Donehue
Protagonistes
Ralph Bellamy
Greer Garson
Director artísticEdward Carrere i George James Hopkins
ProduccióDore Schary
Walter Reilly
Dissenyador de produccióEdward Carrere Modifica el valor a Wikidata
GuióDore Schary
MúsicaFranz Waxman
FotografiaRussell Harlan
MuntatgeGeorge Boemler
VestuariMarjorie Best
ProductoraSchary Productions
Warner Bros. Pictures
DistribuïdorWarner Bros. i Vudu Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1960
Durada144 min
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama, biopic
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0054354 Filmaffinity: 560886 Allocine: 201064 Rottentomatoes: m/sunrise_at_campobello Letterboxd: sunrise-at-campobello Allmovie: v47700 TCM: 16110 TV.com: movies/sunrise-at-campobello AFI: 53301 TMDB.org: 72354 Modifica el valor a Wikidata
Ralph Bellamy
Ann Shoemaker

Argument modifica

 
La família Roosevelt a Campobello (1920)

La pel·lícula comença al la casa familiar d'estiu dels Roosevelt a l'illa de Campobello, Nova Brunswick, Canadà (en la frontera amb Maine), a l'estiu de 1921. Franklin D. Roosevelt és descrit en les escenes inicicials com enèrgicament atlètic, gaudint de jocs amb els seus fills i navegant amb la seva barca.

De cop amb febre i després paràlisi. Escenes subsegüents posen focus en el conflicte les setmanes següents entre el malalt, la seva esposa Eleanor, la seva mare Sara Delano Roosevelt, i el seu assessor polític Louis Howe sobre el futur de FDR. Una escena posterior retrata FDR literalment arrossegant-se escales amunt amb determinació, esforçant-se dolorosament per vèncer les seves limitacions físiques i no quedar un invàlid. En la triomfant escena final, FDR és mostrat tornant a vida pública mentre camina cap una convenció de partit, ajudat per crosses i pel seu fill James que l'empeny al pòdium.[1]

Repartiment modifica

Premis i nominacions modifica

Premis modifica

Nominacions modifica

Referències modifica

  1. «Sunrise at Campobello». The New York Times.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sunrise at Campobello