Suren d'Armènia
Suren o Djihr-Veschnasb Suren va ser marzban d'Armènia de l'any 564 al 572, quan va morir.
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 25 febrer 572  Dvin |
| Causa de mort | Mort en combat |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Altres | |
| Títol | Marzban d'Armènia (564 (Gregorià)–572 (Gregorià)) |
| Família | Suren |
Pertanyia a la família persa dels Suren, un dels set clans nobles de Pàrtia. El seu parent, el rei sassànida Cosroes I el va nomenar marzban després de Varasdat.
A Armènia el país seguia dividit entre els nacionalistes, dirigits per la família dels Mamikonian, i els favorables a Pèrsia que tenien per cap al príncep Vahan de Siunia. Vahan va obtenir la separació eclesiàstica i política de la Siunia de la resta de la província d'Armènia per no haver d'estar sotmès als Mamikonian, que exercien a través del Catolicós (patriarca) d'Armènia. Es va elegir Phaitakaran com a seu patriarcal i de l'administració, amb el consentiment de Cosroes I.
Amb el suport de Vahan, Suren va continuar intentant establir el mazdeisme com a religió. L'any 570 o 571 el marzban va fer matar Manuel Mamikonian. Això va ser un greu error doncs tots els nakharark del partit nacionalista es van revoltar. La direcció de la rebel·lió la va assumir son germà Vardan III Mamikonian i el patriarca Hovhannes II Gabelian. Els rebels es van concentrar a Artaxata a la primavera del 571 o potser al febrer del 572. El poble de Dvin es va revoltar i Suren i la seva guàrdia van ser massacrats. La guarnició persa va fugir, però els perses van tornar i la van recuperar. Els rebels van demanar ajut a l'Imperi Romà d'Orient i l'emperador Justí II el Jove els el va acordar (572). Vardan va entrar per segona vegada a Dvin, després d'una lluita que va comportar la destrucció parcial de la ciutat.
Cosroes I va enviar a Armènia al general Mihran Mihrevandak amb el títol de marzban i amb un exèrcit de vint mil homes.[1][2]