Surera de la Xina
La surera de la Xina (Quercus variabilis) és un arbre del gènere Quercus original de l'est de l'Àsia, de la Xina, el Japó i Corea. El seu nom prové del llatí variabilis-e, variable, mudable, i probablement es refereix a la variabilitat en les seves fulles.
Quercus variabilis  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | Quercus Cortex i Valonia (en)  |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 194243 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus variabilis Blume, 1850 |
Descripció modifica
Arbre caducifoli que pot arribar als 30 m d'alçada, encara que rarament supera els 20 o 25 m. Acostuma a ser un arbre més aviat ample.
El tronc i branques presenten una escorça grisa groguenca, gruixuda, surosa i amb grans fissures sinuoses. Les branquetes, en canvi, són lleugerament piloses.
Les fulles, simples, alternes, de 7.5 a 20 cm. de llarg i de 4 a 10 cm. d'ample, són acuminades i amb el marge asserrat (de nou a setze dents per costat). L'anvers de la fulla és lluent i d'un verd fosc, mentre que el revers és densament pubescent. A la tardor, les fulles esdevenen groguenques, variant fins al marró clar, i no cauen de l'arbre fins a la sortida de les noves fulles a l'inici de la primavera següent.
La maduració de les aglans és bianual.
Usos modifica
Les cúpules de les aglans s'utilitzen per aconseguir un tint de color negre. També s'aprofita la seva escorça, el suro, tot i que el seu rendiment és inferior a la surera del mediterrani (Quercus suber).
Bibliografia modifica
- A. López, Mª Mar Trigo, X. Argimon, JM. Sánchez Flora Ornamental Española Tomo I. Coedició Junta de Andalucia, Consejería de Agricultura y Pesca, Mundi-Prensa i Asociación Española de Parques y Jardines Públicos, Sevilla 2000.
