Sylvie Imbert
Sylvie Imbert és una maquilladora de cinema francesa establerta a Espanya, guanyadora de tres Goya al millor maquillatge i perruqueria. No va poder estudiar cinematografia perquè els seus pares no la van deixar anar a estudiar a París.[1] Es va establir a Espanya durant la dècada del 1980 i va començar treballant com a traductora a les pel·lícules estatunidenques que es feien a Espanya.[2] Va començar treballant a Malena es un nombre de tango (1996) i Abre los ojos (1997), amb la que fou nominada per primer cop als premis Goya.[3] Fou nominada novament el 2009 pel seu treball a Los girasoles ciegos[4] El 2012 va obtenir per fi el Goya al millor maquillatge i perruqueria per Blancaneu de Pablo Berger i fou nominat per El artista y la modelo de Fernando Trueba.[5] Tornaria a guanyar el Goya el 2015 per Ningú no vol la nit d'Isabel Coixet i el 2019 el tornaria a guanyar per The Man Who Killed Don Quixote de Terry Gillian. El 2017 fou guardonada amb el Premi Ricardo Franco del Festival de Màlaga.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | França (França)  |
| Activitat | |
| Ocupació | maquilladora |
Premis
| |
  | |
A més ha treballat en el make up d'altres llargmetratges com El principio de Arquímedes (2004), La piel que habito (2011), Palmeras en la nieve (2015) i La llamada (2017), així com el d'algunes sèries de televisió com Buscando el norte (2016), Paquita Salas (2018) i Criminal: España per a Netflix.
Referències modifica
- ↑ Sylvie Imbert: "Los actores son valientes, porque confían en el maquillador", eldiario.es, 19 de març de 2017
- ↑ Sylvie Imbert, una profesión y un modo de vida, al web de l'Acadèmia de Cinema
- ↑ Abre los ojos, al web dels Premis Goya
- ↑ Los girasoles ciegos al web dels Premis Goya
- ↑ La maquilladora Sylvie Imbert, Premio Ricardo Franco del Festival de Málaga, Diario Sur, 16 de febrer de 2017
Enllaços externs modifica
- Sylvie Imbert al web dels Goya